Fa justament un any el pas de la DANA per la Comunitat Valenciana va mostrar al món com la força de l’aigua pot canviar la vida de milers de persones en només uns minuts. El 29 d’octubre de 2024 molta gent va perdre un pare o una mare, una germana o germà, un familiar, un amic o amiga, una persona estimada… Molts d’altres van perdre la casa, la feina, el cotxe o centenars d’objectes personals que no han recuperat. L’impacte emocional i psicològic que aquest desastre natural va suposar per a tantes famílies va generar nombroses ferides i patiment que en alguns casos encara s’estan tancant. Un estudi recent de l’organització Psicólogas sin Fronteras (PsF) –entitat que treballa amb especialistes en emergències i crisis amb l’objectiu de facilitar l’accés a la salut mental a totes aquelles persones que ho necessitin i que dona servei a la zona afectada des del passat 30 d’octubre– destaca que, després d’un any, encara hi ha molta gent amb ansietat davant d’estímuls com ara la pluja, el fang, determinades notícies… “Quan el passat 28 de setembre va sonar l’alarma pels darrers temporals a València, molta gent plorava: ‘Que no torni a passar’, ‘Si us plau, que no passi res’, es deien, tan grans com petits”, explica Yessica Díaz, coordinadora de l’àrea d’acció humanitària local de Psicólogas sin Fronteras. Alguns veïns fins i tot van començar a pujar les seves coses a un altell. “Era terrible veure aquestes reaccions pròpies de després de passar una catàstrofe –continua–, tothom ha estat impactat i crec que encara es trigarà a tornar a la normalitat, però s’ha de fer una crida a la comprensió: això és progressiu i amb el temps anirà minvant, dependrà de la capacitat d’afrontar-ho i de les eines d’acompanyament de cada persona afectada”.
Les inundacions provocades per la DANA van assolar més d’una setantena de municipis de la Comunitat Valenciana i es va endur la vida de 229 persones (nou d’elles nenes i nens). També es calcula que unes 75.000 persones van haver de lluitar contra la força de l’aigua i que la riuada va afectar –amb més o menys gravetat– 11.228 habitatges. A hores d’ara, encara hi ha moltes famílies que no han pogut recuperar casa seva. En aquest context, més de 300 persones de cinc municipis han requerit assistència psicològica per part de professionals de PsF, segons l’informe de l’organització. PsF té establerts dispositius d’atenció psicosocial continuada en dos dels municipis afectats –Sedaví i Benetússer– des d’on atenen 115 casos presencialment, amb una mitjana de 6 sessions per persona i 754 hores d’atenció individualitzada. També disposa d’un servei telefònic gratuït d’atenció psicològica –SAPEC– que ha rebut més de set-centes trucades. Es tracta d’una línia que ofereix acompanyament i atenció continuada, en funció de les necessitats de cada persona. Per la seva banda, les set Unitats d’Atenció al Trauma creades per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana han atès a la zona poc més de 2.000 pacients en el darrer any, dels quals un miler han estat assistits per estrès agut i 887 més per trastorn posttraumàtic. Tot i aquestes xifres, Yessica Díaz considera que, en un any, hi ha hagut “un progrés significatiu a nivell de salut mental de la població, però encara queda molta feina per fer”. Díaz puntualitza que “cal seguir acompanyant i donant suport a la població davant dels nous desafiaments i no abandonar-la; crec que aquests són els punts claus per poder tirar endavant”.
Després de viure un desastre natural com la DANA es produeixen diversos estadis en l’evolució de l’impacte emocional. L’estudi assenyala que les persones afectades generen efectes aguts (ansietat, insomni, hipervigilància, irritabilitat, dol) i efectes a mitjà i llarg termini (símptomes depressius/traumàtics, somatitzacions, deteriorament del funcionament quotidià). Aquests efectes es combinen amb rols i responsabilitats adultes, com ara les cures a persones dependents, la gestió econòmica i comunitària, tràmits burocràtics etc, fets que poden agreujar l’estrès i dificultar la recuperació si no es disposa dels suports adequats. “Al principi, moltes persones trucaven de nit, perquè durant el dia es dedicaven a tasques de reconstrucció, a treure fang, a proveir-se de recursos bàsics, com menjar i aigua, i per la tarda es desplomaven i sentien soledat, ansietat, estrès i escoltaven més tot allò que els estava passant a nivell emocional”, comenta Díaz.
Passat justament un any, la coordinadora de l’àrea d’acció humanitària local de Psicólogas sin Fronteras considera que “els nivells d’ansietat i estrès gairebé s’han mantingut en el temps i han revifat amb les alertes del mes passat; també tot el moviment de reivindicació i la major visibilitat als mitjans de comunicació per l’aniversari de la DANA ha fet que les persones afectades tornin a sentir ràbia, enuig i molta, molta, ansietat, ja que molts aspectes els tornen a generar malestar psicològic”. En qualsevol cas, l’experiència de la DANA ha posat en valor la necessitat de la prevenció psicològica i la importància del suport emocional.
