Entre el conjunt de frases tòpiques que giren al voltant del turisme –Jo no sóc turista, sinó viatger, El turisme és una conquesta de la classe obrera, o El turisme genera riquesa– la meva preferida és aquella que afirma que Tots som turistes. I és la meva preferida per la senzilla raó que és precisament el seu caràcter directe i breu el que li confereix un poder comunicatiu enorme; un poder tan gran que fa necessari l’elaboració d’arguments relativament complexos a una cosa que es va expressar mitjançant tres simples paraules: Tots – som – turistes.
Tots som turistes és una frase fetitxe. Un fetitxe és una cosa que amaga la realitat, que ens fascina amb la seva mera presència, la seva simple presentació. Marx va fer servir la metàfora del fetitxe quan, en el primer volum d’El Capital, es va referir a l’efecte encantador, gairebé màgic, que les mercaderies generaven sobre els seus consumidors. Per al filòsof alemany, el fetitxisme de la mercaderia operava ocultant el caràcter explotador de les relacions socials que es donaven durant el procés de producció dels bens industrials. Alguna cosa així opera a la frase Tots som turistes.
Per començar, no és cert que tots siguem turistes. Segons l’última Enquesta de Condicions de Vida del 2023, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al voltant del 33,1% de la població espanyola no es pot permetre marxar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any. A Catalunya, aquestes xifres són del 29,1%. És a dir, prop d’un de cada tres espanyols i catalans no es pot convertir en turista. I això és així perquè, segons la mateixa font, el 20,2% del total de la població es troba en risc de pobresa, encara que pel que fa a Catalunya aquesta xifra baixa fins al 13,9%. Curiosament, els índexs de pobresa més grans es troben, precisament, en dues de les comunitats autònomes (CCAA) més turístiques de l’Estat: Andalusia, amb un 30,5% i les Illes Canàries, amb un 26,1%.
En segon lloc, l’ús de la frase Tots som turistes no es dóna en un buit social i espacial, sinó que sol aparèixer a mitjans, discursos i converses on s’intenta justificar la situació generada pel turisme sota la perspectiva actual. És així que les crítiques recents a les dinàmiques de turistificació que estan vivint nombrosos territoris s’han vist contrarestades amb frases com aquesta, en positiu, però també mitjançant l’ús d’etiquetes i acusacions estigmatitzadores com la de turismefòbia. Tots som turistes opera de manera diferent, reparteix la culpa. Si tots som turistes, tots som responsables i com tots seguim volent ser turistes, està a la nostra mà, sempre sota una òptica de comportament individual, resoldre el problema. Però és que, simplement, no tots en som responsables. El turisme és una activitat econòmica que genera enormes beneficis i salaris baixos. O, recomponent la frase, genera enormes beneficis perquè es basa, fonamentalment, en l’ocupació de mà d’obra que no necessita una gran formació i que, per tant, sembla veure’s abocada a rebre salaris baixos. En altre lloc, ja vam comentar que el sector turístic manté una escassa capacitat com a mecanisme de redistribució de rendes. Poc més del 18% del valor afegit de la indústria turística es dedica als salaris, quan aquesta quantia supera el 50% a la resta de l’economia, mentre que més del 80% del valor afegit acaba en mans de les retribucions del capital. Només aquest repartiment inequitatiu, per dir-ho d’alguna manera, dels beneficis generats pel turisme ja serviria per apuntar que no tots som responsables de la situació actual del turisme, senzillament perquè n’hi ha alguns que s’estan beneficiant enormement d’aquesta situació, mentre que d’altres es veuen abocats a treballar en allò que el mercat laboral els ofereix.
Ni tots som turistes ni tots en som igualment responsables. La frase Tots som turistes és simplement un dels recursos discursius i ideològics que ha triomfat a l’hora de justificar la situació en què viuen centenars de milers de persones, que compten amb salaris insuficients per a una vida digna, a més d’haver de suportar els impactes que el turisme genera, mentre que determinats grups socials continuen omplint-se les mans amb una activitat que fa temps que va deixar de ser aquesta indústria sense xemeneies que ens van prometre.
Així que ja ho sabeu, la propera vegada que escolteu aquesta manida frase recordeu que no tots som turistes. Potser no ho és ni tan sols el vostre interlocutor.
Catalunya Plural, 2024 
