EE.UU. accepta la posició russa que Ucraïna no entri a l’OTAN i també que ha de fer concessions territorials. Trump a més, demana començar a cobrar l’ajuda a Ucraïna (30% de l’armament) amb el control de bona part de les terres rares que hi ha al territori. Ucraïna quedaria sens una part del territori i una part de les riqueses que s’haurien repartit les dues grans potències.
Zelenski, des d’Istanbul denuncia que l’han deixat fora de les negociacions, i declara que en cap cas cedirà territori per signar la pau. També reclama la garantia de seguretat sigui amb l’entrada a l’OTAN o amb la presència de forces internacionals d’interposició que assegurin que l’acord no acabi en paper mullat. Mentre, les potències europees reunides d’urgència a París s’exclamen que no es compti amb ella per les converses. La caiguda del pes de la UE, que a més no pot actuar com a bloc per les dissidència de governs pro-Putin com l’hongarès, en el club imperialista és més que evident.
Si Ucraïna ja era amb Biden moneda de canvi en el taulell d’interessos de les grans potències, per molt que ho vestís en grans paraules sobre la defensa de la democràcia i la sobirania, ara amb Trump no se n’amaga. Zelenski està contra les cordes. No pot acceptar l’entrega de territoris ucraïnesos a Rússia. Però hauria de fer un tomb de 180º per a no dependre políticament dels imperialismes, ni dels interessos de l’oligarquia ucraïnesa. Està atrapat per la seva pròpia política, com han vingut denunciant els companys i companyes de l’esquerra ucraïnesa de Sotsialnyi Rukh (Moviment Social) . Com diuen: “A més, la reivindicació de justícia social de les masses és cada dia més present: miners, infermeres, ferroviaris (…) Si no es resol la qüestió social, és a dir la redistribució de bens i del poder en favor de la majoria de la població, Ucraïna està condemnada a caure en una situació extremadament precària.”
