Després d’haver llegit el magnífic article de Timothy Snyder al “Thinking about” https://snyder.substack.com/p/recoup-the-costs del passat 21 de febrer, em sento obligat a fer-me ressò del seu contingut i afegir algunes reflexions de la meva collita pròpia. És insultant que el Sr. Donald Trump repeteixi constantment que Ucraïna (víctima d’una invasió russa, criminal i a gran escala) ha de pagar el cost de l’ajuda rebuda sota l’administració Biden per compensar el contribuent nord-americà. Aquesta declaració diu molt sobre els Estats Units a data d’avui i és inquietant per als països que van estar sota el jou rus, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Polònia i altres països que es van agrupar sota l’anomenat “teló d’acer”. És menyspreable que, si un país decideix ajudar un altre país, després de fer-ho afirmi que es tracta d’un simple préstec que cal tornar.
Les declaracions reiterades de Trump i els seus acòlits, proposen que Ucraïna concedeixi la meitat dels seus drets miners, d’altres recursos nacionals i dels seus ports a perpetuïtat a canvi de no sabem què. En realitat, es tracta d’exigir que Ucraïna es converteixi en una colònia nord-americana permanent i que si no ho fa se li retirarà l’ajuda nord-americana al sobreentès que Rússia es quedarà amb aquests recursos. No sabem si aquesta proposta és una fanfarronada com les moltes altres que hem sentit últimament, però en qualsevol cas molts europeus pensem que tota Europa ha d’oposar-se a aquest xantatge amb tots els nostres recursos disponibles. No obstant això, soc conscient de tot el que Europa deu als Estats Units, sobretot si recordem que el final de la primera i segona guerra mundial a favor dels aliats va ser possible gràcies als subministraments americans, al seu exèrcit i la seva decisió política.
Les demandes nord-americanes sota el concepte de reparacions de guerra són extremadament severes per a Ucraïna i molt més severes que les que es van exigir a Alemanya després de qualsevol de les dues guerres mundials. El que és increïble és que aquesta exigència va dirigida contra Ucraïna que és la víctima i no contra l’agressor: la Rússia de Putin. Fins fa poc, la discussió als Estats Units i en altres fòrums internacionals era sobre les reparacions que Rússia, com a estat agressor, hauria de pagar. Aquesta és la discussió social i històricament coherent que, entre altres coses, transmetria el missatge internacional que els costos dels agressors bèl·lics (tant actuals com futurs) són molt alts.
Crec que cal analitzar el veritable valor de l’ajuda americana i comparar-ho amb el valor del que reclama a canvi. Es parla d’una ajuda d’uns 500.000 milions de dòlars. Aquesta xifra (sigui més gran o més petita) és minúscula comparada amb el valor dels recursos ucraïnesos que reclama Trump. A més, cal tenir en compte que el valor d’aquest ajut es va quedar en territori nord-americà per diverses vies. La primera va ser que va finançar les fàbriques d’armament, pagant a treballadors nord-americans. De fet, no van ser mai diners comptants i sonants: van ser armes, que majoritàriament estaven considerades obsoletes per a l’exèrcit nord-americà i que en condicions normals haurien estat desmantellades i rebutjades, amb un cost significatiu per al contribuent nord-americà. Segurament, és molt menys del que els europeus han concedit a Ucraïna i que per descomptat, ara no exigim que ens tornin. Els costos per als Estats Units de la guerra de Iraq van ser molt superiors, per no parlar dels de Vietnam i Corea. I el que és més lacerant: l’ajuda nord-americana a Ucraïna és menys de la meitat de la riquesa personal del contribuent nord-americà, Elon Musk. De fet, l’augment de la riquesa de Musk des que Trump va ser elegit president fa tres mesos és més gran que tota l’ajuda nord-americana prestada a Ucraïna els últims tres anys. Musk podria pagar personalment una part anual de l’ajuda nord-americana a Ucraïna i continuar sent l’home més ric del món.
Era raonable que l’administració Biden i els demòcrates i republicans en aquell Congrés creguessin que l’ajuda a Ucraïna servia d’una manera o altra als interessos dels Estats Units, tant econòmics com polítics. A més, cap soldat nord-americà ha lluitat a la guerra a Ucraïna, com si ho van fer a la 1a i 2a guerra mundial. D’altra banda, no estaria de més quantificar el valor econòmic dels ensenyaments que els ucraïnesos han transmès al món sencer i en particular als nord-americans amb relació a com es lliuren les guerres actuals. De fet, els ucraïnesos han utilitzat les armes nord-americanes, que, en lloc de romandre als prestatges dels magatzems nord-americans i després ser rebutjades, han estat sotmesos a una auditoria al camp de batalla, generant informació extremadament valuosa per als nord-americans. Els ucraïnesos també han desenvolupat els seus propis sistemes d’armes, elements que no existeixen als Estats Units, però que en el futur (suposant una victòria ucraïnesa i una aliança amb els Estats Units) serien compartits. És més que plausible, en termes militars estrictes, que la inversió nord-americana a Ucraïna ha recuperat amb escreix els seus costos.
No obstant això, els guanys econòmics i de seguretat per als Estats Units de la seva inversió a Ucraïna van ser molt més àmplis. Ucraïna va mantenir el conflicte a nivell local, evitant així la inestabilitat econòmica global i les pèrdues financeres que, previsiblement haguessin estat molt més grans que l’aportat en aquests 3 darrers anys. Sembla evident que els ucraïnesos han complert essencialment tota la missió que se suposava era l’objectiu de l’OTAN, absorbint la força de tot l’exèrcit rus per si sols i estalviant als altres, inclosos els Estats Units, els costos molt més grans d’una guerra amb més països implicats. Al mantenir a ratlla Rússia, els ucraïnesos també han dissuadit l’agressió xinesa al Pacífic, en demostrar com de costoses i difícils poden ser les operacions ofensives. Fins al 2022, aquest era l’escenari més temut per a una guerra global, els costos de la qual, en termes humans i financers, haurien estat ordres de magnitud més grans que l’ajuda nord-americana a Ucraïna. Si els Estats Units continuen amb la seva política de debilitar Ucraïna i enfortir Rússia, tots aquests costos, enormement més grans que els costos de l’ajuda a Ucraïna, hauran de ser pagats pels nord-americans. No hi ha dubte que el contribuent nord-americà ha ajudat enormement Ucraïna i té motius per estar orgullós. De fet, aquesta ajuda a Ucraïna ha canviat la història del món i, per tant, els nord-americans tenen tot el dret a estar orgullosos de l’ajuda militar i humanitària que ha permès als ucraïnesos defensar-se, viure i evitar, per ara, la derrota. Per ells, els ucraïnesos estan agraïts i els seus funcionaris sempre reconeixen públicament el valor de l’ajuda nord-americana. Però els costos d’aquesta ajuda per als nord-americans només han estat financers, i sóc dels que pensa que ja s’ha recuperat mil vegades en estabilitat econòmica i seguretat nacional. Tot i això, els costos de la guerra per als ucraïnesos són d’una naturalesa completament diferent. Han perdut desenes de milers de nens, segrestats per Rússia. Centenars de milers de soldats ucraïnesos han resultat ferits. Desenes de milers han mort. La gent sota ocupació pateix tortures massives. Les ciutats han estat totalment destruïdes. Soc dels que pensen que la invasió russa d’Ucraïna ha provocat danys econòmics, polítics, socials i morals que algú hauria de calcular i comunicar al món sencer.
Finalment, voldria recordar que l’atac de Rússia, al cor d’Europa, ens ha recordat elements crucials. Primer i, sobretot, ens ha mostrat que la pau al continent europeu no està garantida i que les tensions geopolítiques poden escalar ràpidament cap a conflictes armats de gran magnitud. No menys important és el patiment humà: crec que es pot parlar de milions de persones (militars i civils de tots dos bàndols) morts i ferits, per no parlar dels milions de refugiats i desplaçats, i la destrucció de ciutats i pobles. Tot això sense entrar a valorar l’impacte global que ha tingut i té aquesta guerra a l’economia mundial, la seguretat alimentària i l’estabilitat energètica. Per sort, la resposta internacional a l’atac rus ha demostrat la importància de la solidaritat entre les nacions per donar suport a les víctimes de l’agressió i defensar els valors democràtics i els drets humans.
Finalment voldria recordar que els conflictes armats persisteixen al món i que cal promoure la diplomàcia i el diàleg per resoldre les disputes de manera pacífica. La Història ens ha demostrat que la guerra no soluciona els problemes, només els retarda i genera noves etapes d’incertesa, rivalitat i rancúnia entre les potències grans i petites. En resum, l’atac de Rússia a Ucraïna és una mostra palpable i un recordatori ombrívol dels perills de la guerra i la importància de treballar per un món més pacífic i just.
