El paper del professorat davant l’assetjament escolar

El recent suïcidi d’una adolescent a Andalusia (Espanya), després d’un presumpte cas de ‘bullying’ que podria estar patint per part d’altres tres menors, reobre aquesta temàtica clau; i es reobre sobretot pel que fa al rol que juguen els centres escolars en la detecció precoç de qualsevol indici de patiment o desprotecció que pugui estar vivint qualsevol menor. Han passat anys i, per sort, els infants més vulnerables, com podria ser el protagonista de la novel·la de Dickens, estan amparats en molts països per diverses lleis que els protegeixen. Aquestes mateixes lleis insten les autoritats a actuar ràpidament davant qualsevol sospita de desprotecció, violència, patiment o abandonament.

Però en aquesta ocasió l’incident ha tingut el pitjor dels desenllaços, i no és la primera vegada que ocorre. Segons declara la família de la víctima, el centre educatiu, al parecer, no havia activat el protocol contra l’assetjament escolar.

El nostre sistema educatiu té com un dels seus objectius el foment de la convivència democràtica i el respecte a les diferències individuals, promovent la solidaritat i evitant la discriminació de qualsevol membre de les comunitats escolars. El professorat, al seu torn, té entre les seves funcions, segons la LOE, l’orientació educativa, acadèmica i professional dels alumnes, i l’atenció al desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral d’aquests.

Els requeriments de les Nacions Unides obliguen des de fa anys a crear un marc d’actuació a través dels òrgans públics de protecció de la infància. Un espai compartit on el seu benestar sigui una prioritat d’Estat. Tot i que els nivells d’inversió educativa a Espanya encara estan molt per sota de la mitjana dels països de l’OCDE i això redueix la capacitat d’acció, els centres escolars han de disposar de tots els seus mecanismes preventius a disposició de la detecció precoç de qualsevol senyal de patiment. I més encara davant l’enorme sensibilitat que existeix pel bullying, com a fenomen de gran repercussió i amb conseqüències a vegades dramàtiques.

Per això, és imprescindible no dubtar a l’hora d’actuar contra el bullying, obrint amb celeritat els protocols davant la mínima sospita, i no només perquè ho demani una família. Un col·legi o un institut ha de convertir-se en un espai de protecció de la infància i la joventut, on primin valors basats en la convivència, el respecte i la seguretat. La persona que ocupa la direcció, així com els consells escolars, són responsables que aquests mecanismes de protecció legals s’adoptin i es desenvolupin en cada centre educatiu.

Tot i que és innegable que el professorat tutor i els equips directius tenen papers determinants, ara mateix considero que la figura de coordinadors per al benestar i la protecció de l’alumnat és la que pot actuar amb major celeritat i eficàcia i ha d’existir en tots els col·legis i instituts, tal com obliga la Llei Orgànica 8/2021, de protecció integral de la infància i l’adolescència davant la violència.

En el tema de l’assetjament escolar, com en altres, la part pedagògica és clau, per la qual cosa totes les accions planificades de difusió i coneixement d’aquesta figura coordinadora són fonamentals. No pot ser que existeixin col·legis o instituts on la majoria de famílies o l’alumnat no sàpiguen qui exerceix aquesta funció. Són referents clau, i més en una societat actual amb alts índexs de violència estructural, amb el menyspreu i l’insult normalitzats, especialment a les xarxes socials i també entre adults.

D’altra banda, el professorat ha de formar-se en el funcionament dels protocols clau de la vida escolar relacionats amb la convivència, i per això hi ha els plans de formació dels centres: protocol contra el suïcidi, contra l’assetjament escolar, d’acompanyament a persones trans o de mediació davant conflictes, entre d’altres. Ja no es pot sostenir en un centre públic, per exemple, que “ens paguen per ensenyar”, ja que no és cert si observem no només les funcions del professorat per llei, sinó també l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i els nostres deures envers la ciutadania (deure de diligència).

Per tant, davant la xacra social del bullying, el professorat ha de col·laborar amb eficàcia i rapidesa amb la resta de treballadors a l’hora d’activar qualsevol protocol de protecció o risc, i la responsabilitat final d’obrir-lo, davant qualsevol mínima sospita, recau en el director o la directora. I en aquest assumpte, els temps i el seguiment que es realitza són elements clau, sobretot si finalment s’ha d’informar a la Fiscalia davant indicis de delicte (recordem que l’assetjament és un delicte a Espanya).

Protegir un nen o una nena forma part de l’exercici de les funcions docents, que tenen inherents el respecte als drets fonamentals i llibertats públiques. Els temps han canviat i l’època d’Oliver Twist ha donat pas a una era convulsa plena de nous riscos que fa dècades no hauríem imaginat, fonamentalment en el món digital. Per això, hi ha qüestions primordials que no podem obviar ni davant les quals podem passar amb titubejos o inseguretats.

Per tot això, l’expressió “tolerància zero” no pot ser només un eslògan, sinó que ha de ser l’eix que vertebri un principi d’acció coordinada davant el qual ningú que treballi en un centre escolar pot romandre impassible, com aquells altres transeünts que a la novel·la de Charles Dickens miraven Oliver quan era perseguit per la multitud, sense fer res.