Un món en guerra

Vaig arribar a Catalunya fa quaranta anys, era una jove que venia a estudiar i buscar-se la vida, que havia viscut la dictadura, i genocidi del meu poble, de Rios Montt. Vaig abraçar el país que m’acollia, en un moment en què encara acollia i he volgut formar part de la seva construcció, sense renegar mai dels meus orígens.

I tot ha anat canviant massa ràpidament els darrers anys. Vaig viure el que anomenen procés -i que considero un acte de revolta civil increïble- que molts han considerat una derrota, però havia significat un pas endavant fins a l’aparició del discurs del racisme i l’exclusió que ha calat en la societat i s’ha introduït, també, en les files de l’independentisme.

Ser migrant en un país que acull és ajudar a entendre on arribes, la història -també colonial en aquest cas- i bastir conjuntament un país, una llengua -enmig de totes les altres fer-la forta- i una societat basada en la justícia i l’equitat. Enfrontar qui arriba amb l’autòcton trenca aquesta xarxa, trenca la societat, trenca el país que construíem. Aquest és el veritable objectiu de l’extrema dreta que diu ser independentista, però acaba votant amb el Carioco i el seu negre.

I el món segueix aquests canons. El poder prefereix cercar enemics a teixir aliances i ens inocula la por de la manca de seguretat per tal d’assenyalar i estigmatitzar la pobresa i la migració. Prefereixen construir enemics i desenvolupar greus conflictes, les vides no valen res, rearmar països a qui van colonitzar, esclavitzar, manllevar les seves riqueses -encara ara les manlleven- i posar dictadors que els facin la feina. Països en el que la gent mor per la violència i la fam i que quan fugen per poder sobreviure el que s’anomena Primer Món torna a esclavitzar -la mà d’obra migrant, explotada i barata, és fonamental pel capitalisme-, maltractar i estigmatitzar.

Aquest és el món del sheriff i els seus sequaços; un món que més que un western sembla Il Padrino, l’objectiu és el mateix, enriquir-se i continuar guanyant poder, actuant com si el món fos seu: les presons d’El Salvador, els atacs a Veneçuela o l’explotació de coltán o urani al Congo per posar alguns exemples.

Els senyors de la guerra governen el nord, continuen explotant el sud i fan negoci amb la guerra, mentre assenyalen qui menys te de la manca de seguretat. Aneu posant-vos alarmes que ells seguiran al Ventorro.