El Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), ha publicat el desembre de 2025 un informe titulat “Estratègies contra el sensellarisme”, que juntament amb altres fonts, com la Fundació Arrels o l’Ajuntament de Barcelona, ens donen una idea de la situació actual sobre les persones sense llar. L’informe del CETIS comenta que les dades de l’INE i de la Direcció General de Serveis Socials, sobre sensellarisme a Catalunya són incompletes i sovint inconsistents. Això implica que avui dia no tinguem un diagnòstic prou acurat del fenomen.
El 2023, la Fundació Arrels va fer un recompte de les persones que dormien al carrer a Catalunya: 1.384 a Barcelona ciutat, 163 a l’Hospitalet, 90 a Badalona, 86 a Girona ciutat, 86 a Mataró, 58 a Tarragona ciutat, 55 a Lleida ciutat, 29 a Terrassa, 28 a Santa Coloma de Gramanet, 19 a Sant Adrià de Besòs, 7 a Sabadell i 4 a Reus. Aquestes dades han estat actualitzades dos anys després, concretament el 3 de desembre de 2025, quan més de 600 voluntaris van sortir als carrers per fer un nou cens. Segons ha publicat la Fundació Arrels, a Barcelona ciutat hi ha 1.982 persones dormint al carrer, el que representa un increment del 43,2% des de l’any 2023. És una xifra rècord, que evidencia com són de necessàries unes polítiques públiques adequades per resoldre la problemàtica. El 80% de les persones que dormen al ras es concentren en quatre districtes, Sants-Montjuïc, Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí.
El novembre de 2025, l’Ajuntament de Barcelona, que també fa controls de les persones que dormen al ras, va trobar 1.784 persones que dormen al carrer, un 13% més que a l’octubre i un 33% més que el novembre de 2024. Un increment també molt important per un període de temps tan curt.
Al seu informe, la Fundació Arrels indica textualment que, “Haver de viure al carrer comporta per a les persones estar exposades a molts riscos i un esforç constant per sobreviure i accedir als recursos públics i privats que hi ha a la ciutat. Amb els desplaçaments de persones sense llar que han tingut lloc aquest 2025 a Barcelona, moltes persones s’han mogut cap a zones que s’ubiquen als marges de la ciutat i zones més industrialitzades.
Això els afecta en el seu dia a dia perquè els recursos d’atenció social on habitualment troben serveis bàsics queden més lluny i perquè, en ser desallotjades, poden perdre també les seves pertinences i la xarxa veïnal que els dona suport. Per als equips de carrer i atenció social que habitualment visiten aquestes persones al carrer també es fa difícil localitzar-les de nou i recuperar els vincles.” A més, l’informe destaca que “Les polítiques d’actuació a l’espai públic transmeten missatges, tant a l’opinió pública com a les persones sense llar. Fer actuacions de neteja i seguretat per pal·liar el sensellarisme transmet un missatge que és estigmatitzant. No resol el problema ni de bon tros, més aviat l’agreuja”.
Tornant a l’informe del CETIS, es destaca que del 2012 al 2022 el percentatge de dones que dormen al carrer ha incrementat del 19% al 42%. També indica que el 46% de les persones tenen nacionalitat espanyola i que malgrat que les dades de l’INE diuen que sols un 10% de les persones sense llar no estan empadronades, els responsables de centres d’atenció a persones sense llar troben que un problema important és la manca d’empadronament per les dificultats administratives per no disposar d’un domicili fix.
En relació amb els ingressos, l’informe destaca que “una de cada cinc persones sense llar a Catalunya no té cap tipus d’ingrés. D’entre les persones que sí que tenen ingressos, un 44% informen que obtenen ingressos d’una feina o similar, un 49% d’algun tipus de prestació o pensió i el 100% diuen rebre diners de familiars, amics o ONG. Aquestes categories no són excloents i, per tant, és possible que els informants rebin ingressos de més d’una font. En conjunt, només un 23% de les persones sense llar a Catalunya reben l’ingrés mínim vital (IMV) o la renda garantida.” De l’informe també es pot extraure que aproximadament un 55% de les persones sense llar, ho són des de fa menys de 3 anys.
L’increment tan acusat del sensellarisme en els darrers anys, està fortament relacionat amb l’increment de preus de l’habitatge a Catalunya. De fet un 62% de les persones que arriben al sensellarisme, ho fan per problemes d’habitatge, un 32% per haver estat desnonades, un 16% per no renovació del contracte de lloguer i un 14% perquè no podien pagar el lloguer.
Per tenir una idea més clara del que ha passat al mercat el mercat immobiliari a Barcelona els darrers anys, veurem dades de diferents fonts.
Segons la Llei de Lloguers Urbans, les fiances del contracte de lloguer s’han de dipositar a l’INCASOL, cosa que permet obtenir dades dels contractes que dipositen la fiança a aquesta institució. Les dades de l’INCASOL mostren que el preu mitjà del lloguer d’habitatges ha augmentat de forma similar a Catalunya (41%), l’Àrea Metropolitana (42%) i a la ciutat de Barcelona (38%) en els darrers 10 anys.
Si analitzem el preu del lloguer en euros per m² (€/m²), a la ciutat de Barcelona l’increment en els darrers deu anys ha estat del 34,4%, de 12,2 €/m² el 2016 a 16,4 €/m² el 2025, sent del 24% els darrers cinc anys.
Com veurem a continuació, les dades de l’increment dels lloguers de l’INCASOL són inferiors a les del portal immobiliari IDEALISTA, i on més difereixen és en el període dels darrers tres anys. El preu de lloguer en €/m² de l’INCASOL ha variat poc els darrers tres anys. En canvi, les dades del portal IDEALISTA mostren que el preu dels lloguers en €/m² a Barcelona han augmentat un 66,6% els darrers cinc anys, de 14,4 €/m² el gener de 2021 a 24 €/m² el novembre del 2025. Les discrepàncies es poden deure, en part, a què no tots els contractes es legalitzen, malgrat que la llei obliga a dipositar la fiança a l’INCASOL.
Pel que fa al preu de venda d’habitatge en €/m2, segons IDEALISTA, a Barcelona ha incrementat un 26,2% des del gener del 2023 (4.032 €/m2) al novembre del 2025 (5.089 €/m2).
Queda, per tant, bastant clar que en els darrers tres anys el preu de l’habitatge s’ha encarit molt a Catalunya i que, com destaca el CETIS, els problemes d’habitatge estan en l’origen del sensellarisme a Catalunya, amb un impacte molt destacat a la ciutat de Barcelona.
Per fer front a aquesta situació, la Fundació Arrels proposa:
- Invertir en habitatge públic en general, planificant solucions d’habitatge específiques per a persones que viuen al carrer. Les 2.000 persones que hem localitzat dormint al carrer a Barcelona presenten diferents situacions d’exclusió. Per això, cal que es formulin alternatives diferents i adaptades als diferents graus de necessitat.
- Modificar la normativa de la Mesa d’Emergències Social de Barcelona, perquè les persones que viuen al carrer també tinguin dret a accedir a un habitatge social a través d’aquest canal.
- Obrir espais diürns i nocturns de baixa exigència a cada districte de la ciutat.
- No condicionar l’accés als recursos al padró i tenir una política proactiva d’empadronament.
- Desenvolupar ordenances de civisme que no criminalitzin el fet de viure al carrer ni les casuístiques que això implica.
- Entenem que les competències entre administracions poden ser diverses i que pot haver-hi diferents graus de responsabilitat, però aquest no pot ser l’argument perquè les persones quedin desateses. Demanem coordinació entre les administracions.
- És essencial que es reconeguin els drets de les persones que viuen al ras amb l’aprovació de la proposició de llei de lluita contra el sensellarisme que s’està tramitant al Parlament de Catalunya des de fa gairebé quatre anys.
L’informe del CETIS també proposa que la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, es tramiti tan aviat com es pugui. A més proposa respostes d’acció directa que permetin:
- Intervencions en medi social obert per realitzar tasques d’acompanyament i atenció.
- Allotjaments d’emergència i de transició.
- Creació d’habitatges de suport en forma de residències e llarga durada, sobretot per persones amb problemes d’addiccions i de salut mental. L’informe posa exemples que s’estan desenvolupant a altres països.
- Reallotjament ràpid. Un sistema similar al dels habitatges de suport però de durada més limitada.
- Ajuts a l’habitatge a persones amb baixos ingressos.
Entre les propostes de prevenció que assenyala l’informe juga un paper crucial la creació d’un parc públic d’habitatge. A Espanya aquest parc públic representa el 2,5%, mentre que a altres països és molt més important, 26% a Alemanya, 36% als Països Baixos i un 9% de mitjana a la Unió Europea. També pot jugar un paper important un programa com el Bizigune del País basc, on es capten habitatges no ocupats per un període mínim de 6 anys, durant el qual es garanteix el lloguer, independentment de si està o no ocupat.
Altres intervencions que afavoreixin la reintegració al mercat laboral i programes de prevenció del desnonament, poden també contribuir a reduir el sensellarisme a Catalunya.
Finalment, proposen la creació d’una Oficina Autonòmica per a la Lluita contra el Sensellarisme; la creació d’un Dispositiu d’emergència 24 hores; que hi hagi Centres de baixa exigència i ampliar l’oferta de centres fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb espais residencials dignes (de 24 hores) que permetin consum supervisat, atenció en salut mental i creació de vincles socials, com a pas previ a la transició cap a un habitatge estable, i finalment, que s’apliquin Mesures de suport a l’estabilització residencial, com les proposades abans.
A més de les mesures que proposen tant la Fundació Arrels com el CETIS, cal esmentar que l’empobriment de la població està a l’arrel del problema. La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social ja dona suport a més de dos milions de persones a Catalunya. Aquestes dades estan directament relacionades amb la Taxa de Risc de Pobresa i/o Exclusió Social (AROPE) a Catalunya, què és del 24% de la població, segons l’IDESCAT.
Per altra banda, ja vam comentar en un altre article que del 2013 al 2023, el percentatge de treballadors que cobraven com a màxim dues vegades el Sou Mínim Interprofessional havia passat del 46,24% el 2013 al 65,26% el 2023, és a dir ha augmentat gairebé 20 punts la part de la població amb sous baixos. Malgrat les pujades del SMI dels darrers anys, aquestes no compensen l’increment del cost de la vida i fa que cada vegada s’hagi de destinar una part més elevada dels ingressos a l’habitatge, i per tant que més persones hagin de demanar ajut a la Taula del Tercer Sector. Això explica que un de cada quatre catalans estiguin en risc de pobresa i/o exclusió, i que el 62% de les persones sense llar ho siguin per no poder pagar un habitatge.
