Autor: Guillem Pujol

La Taula de Diàleg és un dels principals punts de fricció entre ERC i Junts per Catalunya, els dos partits que formen el govern actual. N’hi ha d’altres, perquè, pel que sembla, són més coses les que no tenen en comú que les que sí. Per exemple: ERC manté el govern de coalició d’esquerres a Madrid, mentre que Junts preferiria veure com s’enfonsen. Junts, igual que el PSOE, és favorable d’ampliar l’aeroport del Prat. ERC sembla més partidària de no fer-ho (tot i que en aquest apartar la indefinició del partit de Pere Aragonès ha sigut notable). Junts i ERC no se…

La Diada Nacional de Catalunya tiene, desde fuera, la apariencia de una manifestación. A vista de helicóptero, parece una como cualquier otra. Se reivindican unas cosas, la gente se acumula en un espacio concreto, se entonan cánticos y se enarbolan banderas. Vista de cerca, pero, la cosa cambia. La sincronía en el movimiento de los participantes despierta sospechas. La gente sabe demasiado bien qué tiene que hacer, sabe de dónde viene y dónde tiene que ir. La moderación es la virtud más destacada, y la uniformidad en la acción es tan perfecta que la sensación es más de performance que…

La Diada Nacional de Catalunya té, des de fora, l’aparença d’una manifestació. A vista d’helicòpter, en sembla una com de qualsevol altra. Es reivindiquen unes coses, la gent s’acumula en un espai concret, s’entonen càntics i s’enarboren banderes. Vist de prop, però, la cosa canvia. La sincronia en el moviment dels participants desperta sospites. La gent sap massa bé què ha de fer, sap d’on ve i on d’anar. La moderació és la virtut més destacada, i la uniformitat en l’acció és tan perfecte que la sensació és més de performance que no pas de manifestació. Una gran obra teatral…

“Jo puc dir que des de la meva cel·la jo veia la gent que anava cap a la Jonquera – perquè era una finestra petita que donava a la carretera – i pensava: ostres quanta gent! Però quan ho rumiava al vespre pensava: això no és Catalunya. Sí que hi ha molta gent intentant paralitzar la frontera en contra la nostra sentència, però no és tot el país. Per tant, tampoc érem prou llavors”. Aquesta reflexió que Dolors Bassa explica en l’entrevista sintetitza el seu pensament després dels tres anys llargs que ha passat a la presó. “Jo estic molt d’acord – explica – amb el que…

Yo puedo decir que desde mi celda yo veía la gente que iba hacia la Jonquera – porque era una ventana pequeña que daba a la carretera – y pensaba: ¡ostras cuánta gente! Pero al darle vueltas, ya al atardecer, pensaba: esto no es Cataluña. Sí que hay mucha gente intentando paralizar la frontera en contra nuestra sentencia, pero no es todo el país. Por lo tanto, tampoco éramos suficiente entonces. Ésta relfeixión que Dolors Bassa explica en la entrevista sintetiza su pensamiento después de tres largos años que ha pasado en prisión. “Yo estoy muy de acuerdo con lo…

Esquerra Republicana de Catalunya va néixer al març de 1931, i un mes després del seu naixement, s’imposava en les eleccions municipals que conduirien a la segona república espanyola. El partit de Macià guanyaria totes les eleccions tan municipals com al Parlament de Catalunya durant els anys de la República (1931 – 1939). Però el partit més important de la història de Catalunya en la primera meitat del segle XX renaixeria, en la democràcia postfranquista, com un partit subordinat emocionalment – que no orgànicament – als dictats de Convergència i Unió. Haurien de passar quaranta anys perquè ERC tornés a…

Esquerra Republicana de Catalunya nació en marzo de 1931, y un mes después de su nacimiento, se imponía en las elecciones municipales que conducirían a la segunda república española. El partido de Macià ganaría todas las elecciones tanto municipales como en parlamentarias durante los años de la República (1931 – 1939). Pero el partido más importante de la historia de Catalunya en la primera mitad del siglo XX renacería, en la democracia postfranquista, como un partido subordinado emocionalmente – que no orgánicamente – a los dictados de Convergència i Unió. Tendrían que pasar cuarenta años para que ERC volviera a…

La Catalunya contemporània és filla de la Catalunya de Jordi Pujol i de la coalició electoral que va governar el país durant vint-i-vuit dels quaranta-quatre anys d’història democràtica recent. Durant vint-i-tres anys (1980 – 2003) Jordi Pujol va construir de manera ininterrompuda la Catalunya convergent basada en un nacionalisme conservador d’arrels cristianes i amb elements propis de la socialdemocràcia liberal. En els anys d’Artur Mas (2010-2016), la formació política hegemònica a Catalunya va anar passant del nacionalisme conservador a l’independentisme de dretes, amb una clara fixació en el perjudici econòmic de Catalunya envers Espanya. En època de crisis, CiU va…

La Catalunya contemporánea es hija de la Catalunya de Jordi Pujol y de la coalición electoral que gobernó el país durante veintiocho de los cuarenta y cuatro años de historia democrática reciente. Durante veintitrés tres años (1980 – 2003) Jordi Pujol construyó de manera ininterrumpida la Catalunya convergente basada en un nacionalismo conservador de raíces cristianas y con elementos propios de la socialdemocracia liberal. En los años de Artur Mas (2010-2016), la formación política hegemónica en Catalunya fue pasando del nacionalismo conservador al independentismo de derechas, con una clara fijación en el perjuicio económico que Catalunya – argüían – sufría…

Los hechos del uno de octubre y el posterior juicio a los presos políticos quedará marcado como uno de los momentos más importantes de la historia de Catalunya, de España, y, sobre todo, de la relación entre una y la otra. Es un misterio, aún, qué dirán los libros de historia sobre los indultos dentro de cien años. Quizás serán vistos como una medida de gracia, paternalista y estratégica, que sirvió para apaciguar la voluntad de una parte de Catalunya. O, tal vez, algunos dirán – como ya dicen ahora -, que los indultos son una rendición ante las imposiciones…