Autor: Guillem Pujol

Els fets de l’u d’octubre i el posterior judici als presos polítics quedarà marcat com un dels moments més importants de la història de Catalunya, d’Espanya, i, sobretot, de la relació entre l’una i l’altra. És un misteri, encara, què diran els llibres d’història sobre els indults d’aquí a cent anys. Potser seran vistos com una mesura de gràcia, paternalista i estratègica, que va servir per a apaivagar la voluntat d’una part de Catalunya. O, potser, alguns diran – com ja diuen ara –, que els indults són una rendició davant de les imposicions del secessionisme. Com sovint passa amb…

Es común escuchar en algunas tertulias políticas o en artículos en los medios de comunicación que vivimos en una democracia consolidada. Una frase se interpreta a menudo como si nuestro modelo de organización político hubiera tocado techo y ya no se pudiera avanzar más. La democracia, sin embargo, no debe entenderse como un destino final, sino como un ejercicio constante de aprendizaje y mejora que debe expandir continuamente sus propios límites. Ayer el Ajuntament de Barcelona hizo un pequeño paso hacia la expansión de estas fronteras con la presentación de los resultados de los presupuestos participativos: una iniciativa impulsada desde…

És comú escoltar en algunes tertúlies polítiques o en articles als mitjans de comunicació que vivim en una democràcia consolidada, una frase s’interpreta sovint com si el nostre model d’organització polític hagués tocat sostre i ja no es pogués avançar més. La democràcia, però, no s’ha d’entendre com un destí final, sinó com un exercici constant d’aprenentatge i millora que ha d’expandir, contínuament, els seus propis límits. Ahir l’Ajuntament de Barcelona va fer un petit pas cap a l’expansió d’aquestes fronteres amb la presentació dels resultats dels pressupostos participatius, una iniciativa impulsada des de la regidoria de Drets de Ciutadania…

No hi ha una ocasió millor per a celebrar l’obra de tancament del serial del Procés. Tots els actors protagonistes de la tragèdia hi són, d’una manera o altra, presents. Tots interpreten el seu paper. Fins i tot els que decideixen no participar-hi l’estan interpretant. A les Rambles de Barcelona, la gent mobilitzada per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, i el CDR escridassen la comitiva de l’executiu de Sánchez. L’escridassen, però no perquè no estiguin a favor que els indults siguin concedits, no. Sembla paradoxal, però no ho és tant si es té en compte que tot es tracta d’una…

El objetivo de la ley era evidente: regular el precio de los alquileres, especialmente en aquellas ciudades o municipios donde los elevados precios estaban – y están – expulsando sus ciudadanos. La necesidad de aplicar políticas públicas que frenen la especulación inmobiliaria y la tendencia alcista de los precios de los alquileres es sencilla de comprender. Tomemos, por ejemplo, el caso de la ciudad de Barcelona: el precio medio del m2 en el mercado de alquiler, en el año 2000, estaba en 6 euros. Una década más tarde casi se había duplicado, y ya estaba en 11,6 euros por m2.…

L’objectiu de la llei era evident: regular el preu dels lloguers, especialment en aquelles ciutats o municipis on els elevats preus estaven – i estan – expulsant els seus ciutadans. La necessitat d’aplicar polítiques públiques que frenin l’especulació immobiliària i la tendència alcista dels preus dels lloguers és senzilla de comprendre. Agafem, per exemple, el cas de la ciutat de Barcelona: el preu mitjà del m2 en el mercat de lloguer, l’any 2000, estava en 6 euros. Una dècada més tard gairebé s’havia duplicat, i ja estava en 11,6 euros per m2. Tot i la crisi econòmica viscuda en la…

El dilluns el diari ARA publicava un article d’Oriol Junqueras que, en qüestió de poques hores, sacsejava la comunitat mediàtica i política. Junqueras no demanava perdó per ser independentista, com molts dels mitjans d’àmbit estatal han volgut fer creure. Tampoc renunciava a la independència. De fet, el titular que més es va poder llegir era que “Junqueras rechaza la unilateralidad”. La paraula unilateralitat, tot i que planejava en tot l’article, no es mencionava ni una sola vegada. A les portes dels indults, la sensibilitat és tan elevada i el moment polític és tan complex que tothom vol portar l’aigua al seu molí. Les…

Considerant que hi ha diversos reportatges i estudis similars que posen el focus on el posareu vosaltres, què considereu que encara no ha estat ben explicat sobre el procés migratori de les joves desplaçades de l’Àfrica Occidental a la península Ibèrica? El nostre interès i sota el paraigua que volem treballar és la visibilització de les noies, tant aquelles que han complert la majoria d’edat com les joves, que forçosament s’han de desplaçar del seu país d’origen, sigui pel motiu que sigui. Si llegim estudis, així com han fet des del CEAR, i segons testimonis a terreny, com el del Mame Cheik Mbaye de Federación de Asociaciones Africanas Canarias, el…

A mediados del siglo XIX, el pensador y escritor Ramón de Campoamor escribió de manera poética lo que, de alguna manera, siempre ha formado parte de la cultura popular: «Y es que en el mundo traidor / nada hay verdad ni mentira: / todo es según el color / del cristal con que se mira». Hay varias maneras – la mayoría mucho menos elegantes – para decir la misma cosa, que al final se resume en una sola: fuera del mundo de la verdad científica, todo es relativo. Ahora bien, la política obliga forzosamente a escoger entre unas y otras…

A mitjans del segle XIX, el pensador i escriptor Ramón de Campoamor y Campoosorio escrigué de manera poètica allò que, d’alguna manera, sempre ha format part de la cultura popular: «Y es que en el mundo traidor / nada hay verdad ni mentira: / todo es según el color / del cristal con que se mira». Hi ha diverses maneres – la majoria molt menys elegants – per dir la mateixa cosa, que al final es resumeix en una sola: fora del món de la veritat científica, tot és relatiu. Ara bé, la política obliga forçosament a escollir entre unes…