Autor: Guillem Pujol

Pere Aragonès ha decidit renovar gairebé al complet l’equip de l’anterior legislatura. La majoria (8 de 14) són dones. Del total, només tres repetiran: Jordi Puigneró, vicepresident i conseller de polítiques digitals i infraestructures, Teresa Jordà, consellera d’acció climàtica, agricultura i alimentació, i el mateix president Aragonès. La resta són els següents: Laura Vilagrà (ERC) conselleria de presidència, Jaume Giró (Junts per Catalunya) Economia, Victòria Alsina (Junts) acció exterior, relacions institucionals i transparència; Joan Ignasi Elena (ERC) es farà càrrec d’interior, mentre que Josep Mara Argimon serà el conseller de salut per Junts per Catalunya, Natàlia Garriga (ERC) ho serà de cultura, Lourdes Ciuró (Junts) ho serà de…

Catalunya ja té un nou President. Després d’un tira i arronsa esgotador, ha passat el que havia de passar. El Procés aguanta, encara que sigui en una forma espectral. La CUP ha donat els vots necessaris per a continuar amb una fórmula de Govern que, tot i desesperar a tercers i fatigar a propis, sobreviu en el temps. Tothom sap que les coses no sortiran tal com diuen que sortiran. El pacte entre la CUP i ERC ha caducat abans d’entrar en vigor, i la promesa que la lluita per l’hegemonia entre Junts i ERC quedarà diluïda entre muntanyes de comissions…

Ya hace unos años que la metáfora utilizada para describir el Procés ha sido la de un hámster que da vueltas de manera incesante en su rueda.  Esta ha sido una metáfora muy acertada para describir aquello que se ha convertido en  tan catalán como el pà amb tomàquet, los castellers, o los recortes en salud. La rueda era el mundo de la política catalana, y el hámster el conjunto de actores políticos independentistas que la hacían posible. El Procés en cuanto metáfora del hámster mostraba dos cosas: por un lado nos hablaba del tedio de tener que proseguir…

Ja fa uns anys que la metàfora utilitzada per descriure el Procés ha estat la d’un hàmster que dóna voltes de manera incessant dins la seva roda. Aquesta ha estat una metàfora molt encertada per descriure allò que ha esdevingut tan català com el pa amb tomàquet, els castellers, o les retallades en salut. La roda era el món de la política catalana, i el hàmster el conjunt d’actors polítics independentistes que la feien possible. El Procés en quant a metàfora del hàmster mostrava dues coses: per un costat ens parlava del tedi d’haver de prosseguir ad eternum un camí…

Ernesto Castro és, als seus trenta anys, un dels filòsofs espanyols més influents i reconeguts de país. Els seus últims llibres de no ficció són: El trap: Filosofía millennial para la crisis en España (Errata Naturae, 2019), Realismo poscontinental: Ontología y epistemología para el siglo XXI (Materia Oscura, 2020), Ética, estética y política: Ensayos (y errores) de un metaindignado (Arpa, 2020), Memorias y libelos del 15M (Arpa, 2021) y Otro palo al agua: Textos de crítica cultural (Roneo, 2021). Parlem amb ell pocs dies abans de celebrar-se el desè aniversari del 15-M, moviment social clau en la història d’Espanya que van influir en altres moviments socials com Occupy…

Laia Estrada fue la cabeza de lista por Tarragona en las últimas elecciones catalanas y tuvo una presencia destacada durante la campaña electoral. Lleva en política institucional desde el año 2015, cuando entró como concejal por la CUP en su municipio, pero ésta es su primera legislatura como diputada en el Parlament de Catalunya. Estrada se expresa de manera rápida y elocuente – cosa normal cuando al talento se le suman horas de discusiones y debates en asambleas –. Considera que el acuerdo entre la CUP y ERC es un “acuerdo de mínimos”, y defiende que el proyecto de una…

Laia Estrada fou la cap de llista per Tarragona a les darreres eleccions catalanes i tingué una presència destacada durant la campanya electoral. Porta en política institucional desde l’any 2015, quan entrà com a regidora per la CUP al seu municipi, però aquesta és la seva primera legislatura com a diputada al Parlament de Catalunya. Estrada s’expressa de mànera ràpida i eloqüent – cosa normal quan al talent se li sumen hores de discussions i debat en assamblees –. Considera que l’acord entre la CUP i ERC és un “acord de mínims”, i defensa que el projecte d’una Renda Bàsica…

En el dia en què queia finalment l’estat d’alarma i s’aixecava el toc de queda, Pere Aragonès li robava el protagonisme a l’actualitat amb unes declaracions que sacsejaven el taulell de la política catalana: “Assumim la responsabilitat d’iniciar aquesta legislatura amb un govern en solitari. Acceptem la proposta feta per Junts de facilitar un govern d’Esquerra Republicana en minoria”. Una proposta –la de Junts per Catalunya – que, tot sigui dit, s’haurà de confirmar en els dies vinents. Per molt que Aragonès donés per fet que Junts per Catalunya accediria plàcidament a investir els seus màxims rivals electorals, la realitat, en política…

En el día en que caía finalmente el estado de alarma y se levantaba el toque de queda, Pere Aragonés le robaba el protagonismo a la actualidad con unas declaraciones que sacudían la política catalana: “Asumimos la responsabilidad de iniciar esta legislatura con un gobierno en solitario. Aceptamos la propuesta hecha por Junts de facilitar un gobierno de ERC en minoría”. Una propuesta -la de Junts por Catalunya – que, por cierto, se deberá confirmar en los próximos días. Por mucho que Aragonés diera por hecho que Junts accedería plácidamente a investir a sus máximos rivales electorales, la realidad, en…

Hace poco más de cinco años, España se vanagloriaba de ser uno de los pocos países de la Unión Europea donde la extrema derecha no tenía presencia en las instituciones. Mientras el Frente Nacional soñaba con los Campos Eliseos, Trump preparaba la llegada en la Casa Blanca, Alba Dorada embrutecía la bella historia de la democracia en Grecia, y el Euroescepticismo de Nigel Farage iba calando entre los británicos, en el Estado español la extrema derecha era inexistente en la política institucional. Una de las hipótesis por el supuesto atraso en el “nacimiento” de la extrema derecha en España era…