Educació

Hi ha temes que no admeten cap mena de relativització. El govern no pot vendre armes a l’Aràbia Saudita perquè no respecta els drets humans i les utilitza contra la població civil indefensa. No hi ha més cera que la que crema.

Pensar, debatre, experimentar. Amb aquest propòsit 20.000 persones es van reunir la setmana passada a la primera “Biennal del Pensament Ciutat Oberta”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona.

El departament d’Ensenyament ha presentat el “nou model lingüístic del sistema educatiu català”, amb el qual es vol reforçar la competència lingüística de l’alumnat, de bilingüe a plurilingüe. Això, a la pràctica, vol dir dominar el català i el castellà, aprendre molt bé l’anglès o el francès, i haver estat en contacte amb altres llengües com l’àrab o el xinès.

Em preocupa que la persecució insistent de l’adoctrinament porti al professorat al pujolià “ara no toca” davant de qualsevol qüestió delicada que pugui aparèixer a l’aula. Un “ara no toca” persistent no és educador, no crea pensament crític, sinó pensament conformista, és ensenyar/adoctrinar a favor normalment del poder establert