Desde una perspectiva antropológica, el arte no es un territorio aislado ni un espacio reservado al genio individual, sino una acción colectiva y una herramienta política. En tiempos de disputa ideológica, la extrema derecha —del fascismo histórico a formaciones actuales como VOX o Aliança Catalana— emplea el arte, la música y los símbolos como instrumentos de pedagogía emocional y de control identitario. Su estética no busca cuestionar, sino imponer: transformar la cultura en trinchera y la belleza en obediencia.
Propaganda
Des d’una mirada antropològica, l’article analitza com l’extrema dreta —del feixisme italià a VOX o Aliança Catalana— utilitza l’art, la música i els símbols com a instruments de control emocional i identitari.
L’ús reiterat d’«ETA» en la retòrica pública no busca explicar sinó deslegitimar: convertir l’adversari en enemic absolut.
Reflexión sobre por qué Isabel Díaz Ayuso recurre repetidamente a la mención de ETA para descalificar adversarios, qué significa ese recurso y qué riesgos plantea para el debate público.
Al turista no li van seccionar la femoral; el Constitucional no va avalar les lleis del 6 i 7 de setembre; Pisarello i la seva família no han anat de vacances a càrrec dels contribuents; al Poble Sec no hi va haver tiroteig ni ferits; l’apagada del peveter del Fossar no va ser intencionada; i la dona agredida a la Ciutadella pel tema dels llaços no és la de les fotos.

