Molt es parla de fons voltor, però què són exactament i com actuen els fons? Molts agents mediàtics contribueixen a la confusió a l’hora d’utilitzar explicacions abstractes o presumptament tècniques. La veritat és que podem comprendre fàcilment el que és un fons quan expliquem les seves conseqüències en el dia a dia.
Molts de vosaltres tindreu una sensació constant de falta de diners. No per a cobrir luxes, sinó per a tractar de garantir mínims com l’habitatge, el menjar, l’aigua o el transport. I com ens falta diners, hem de dedicar cada vegada més de la nostra vida a treballs inestables i mal pagats. Com a resultat, també ens falta el temps: per als nostres éssers estimats, per a desenvolupar el nostre projecte de vida, o senzillament per a descansar. La vida s’ha convertit en una prova diària a contrarellotge, caracteritzada per una enorme pressió psicològica, la incertesa de què passarà demà i la certesa que no podem permetre’ns fallar ni en els detalls.
Com s’ha arribat a transformar la vida en una ruta tan hostil? No se suposava que l’augment de la productivitat, les noves tecnologies i les generacions més preparades de la història garantien una era de prosperitat? La resposta és que l’avarícia infinita d’uns genera la pobresa que ens travessa als altres. És aquí on entren els fons financers, que han generat una economia basada a imposar un tribut invisible per cada salari que cobrem, diners que estalviem o mercaderia que consumim.
El seu funcionament és captar diners de plans de pensions públics i privats, bancs, asseguradores, agències governamentals, fundacions i fons de deute sobirà. És a dir, els diners de les nostres cotitzacions socials, les nostres pensions, els nostres impostos, els nostres dipòsits bancaris i les nostres assegurances. Els nostres diners, captat sense transparència ni capacitat de decisió, és extret per a sol·licitar gegantescos crèdits. I amb aquests crèdits, els fons compren estructures necessàries per a la vida: habitatge, transport, comunicacions, residus, aliments, aigua, energia i institucions educatives i sanitàries. Després apugen preus al consumidor, rebaixen la qualitat del servei, abaixen salaris als treballadors i aconsegueixen que les administracions públiques cobreixin possibles pèrdues. Així paguen els enormes crèdits sol·licitats al mateix temps que cobren gegantesques comissions de gestió. I, si per algun casual les inversions fallen, els fons continuen cobrant les seves comissions, però de les pèrdues responen els finançadors involuntaris: els pensionistes, contribuents i persones que no tenen control sobre els seus diners.
Anomenen a aquest model econòmic economia vampírica. En cada ciutat, en cada barri, en cada carrer, en cada casa, l’Economia Vampírica avança silenciosa però implacable. Com les criatures de la nit, els Fons Vampir s’alimenten del que és més valuós: les nostres cases, les nostres vides i les nostres esperances. Aquestes entitats internacionals, operant des de les ombres i sense rostre, compren, venen i especulen amb el que hauria de ser un dret fonamental: l’habitatge.
Els vampirs no veuen llars; veuen actius que trossegen i transformen en beneficis. No veuen comunitats; veuen territoris que fragmenten per a imposar lloguers inassolibles i crear hubs turístics i co-lívings que només beneficien a uns pocs. Aquests depredadors han convertit les nostres ciutats en els seus laboratoris financers, inflant preus i expulsant a famílies, veïnes i veïns, per a satisfer la seva cobdícia. Ens fan creure que depenem d’ells, colonitzen les nostres ments i ens convencen que no hi ha alternativa, però són ells els qui necessiten dels nostres estalvis, dels nostres salaris, de la nostra vida i dels nostres drets per a sobreviure.
Aquests fons vampírics tenen nom: Blackstone, Cerberus, Lone Star, KKR, CVC Partner, Macquaire, Brookfield o Veolia. Però el principal és comprendre que aquestes empreses no innoven, no creen, no ofereixen cap producte ni cap servei genuí. Només s’asseuen a esperar que la resta de la humanitat produeixi riquesa que després extreuen. Precaritzen les residències d’ancians, privatitzen habitatge públic, apugen el preu dels aliments i de la llum, deixen que les autopistes es degradin. Es creuen llops de Wall Street. I la realitat és que més que depredadors, són paràsits. És per això que aquestes empreses generen una economia vampírica, que es dedica a succionar de manera avara els fruits del nostre treball col·lectiu. Provocant que cada dia tinguem menys diners i menys temps. Mentre ens roben la vida, els CEO d’aquestes empreses porten vides d’excés i segresten economies senceres. És una dictadura financera, que actua des de les ombres, deixant l’economia més moribunda cada dia. Tal com reflexionava Nancy Fraser, el capitalisme ha degenerat en una fase autodestructiva, en la qual els agents financers estan disposats a córrer el risc de provocar el col·lapse de la mateixa societat de la qual s’alimenten. Els actors financers ens estan pressionant cap al necroliberalisme: beneficis a costa de la mort de la societat. Cal parar-los.
No obstant això, no existeix cap govern que estigui convocant a l’aliança internacional de les institucions per a posar fre als fons vampírics. De nou, com en la crisi de 2008, ha de ser la ciutadania la que faci un pas al capdavant per a reclamar que existeixen alternatives. Que tenim drets sobre els recursos que han estat creats gràcies als nostres esforços. Que tenim dret a habitar les cases que aixequem, el menjar que collim, les carreteres que construïm i les institucions que mantenim.
Davant això, més de 90 col·lectius d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia celebrarem la 1a Assemblea Popular Internacional d’Habitatge Contra l’Economia Vampírica a Barcelona, del dijous 14 al diumenge 17 de novembre, amb un objectiu comú: crear estratègies i una aliança internacional contra els fons financers que estan vampiritzant la societat. Entre els col·lectius hi ha noms coneguts: la PAH, la Coalició Europea pel Dret a l’Habitatge – que són al seu torn coorganitzadores de la trobada – el Moviment de Treballadors sense Terra del Brasil, sindicats d’inquilins de tot el món i federacions transnacionals.
Però més que la pluralitat de noms, el que caracteritza aquesta trobada és la voluntat de generar una aliança comuna disposada a confrontar als fons en cada carrer, ciutat, país i espai transnacional. La voluntat d’estendre la nostra lluita per a protegir el Dret a l’Habitatge a escala planetària. I més encara, d’aliar-nos en un futur pròxim amb tots aquells col·lectius que estan afectats pels fons en els seus respectius sectors: les treballadores de les residències, els pensionistes, els sindicats, els moviments per l’educació, el moviment ecologista, la Marea Blanca i molts més. Sabem perfectament que no és senzill enfrontar-nos a semblants monstres, que mouen les seves capitals entre fronteres sense cap control, i coopten governs de tot el món. Però també sabem que quan ens unim, fins i tot l’impensable és possible. Fa dècades es creia que parar un sol desnonament d’un banc era una quimera. Avui persones afectades i organitzades de tot el món aturen desnonaments de famílies vulnerables un dia sí i un altre també.
Si tots ens uníssim contra l’economia vampírica fins a on podríem arribar? És hora canviar el món sencer. Per això ens trobem, perquè volem traçar un pla. Tenim molta experiència acumulada des de llocs molt diferents. També molts reptes que ens preocupen i que volem aprendre i planejar conjuntament com superar. Ens trobem perquè, juntes i des de llocs molt distints, podrem transformar aquest sistema que ens xucla la sang.
Diem: Prou! L’habitatge és un dret, no un luxe ni una mercaderia. Les ciutats són per a la gent, no per a inflar les xifres en comptes bancaris llunyans i inhumanes. Ens reunim per a desvampiritzar l’economia i desmuntar les seves tàctiques. Si hi ha alguna cosa que els vampirs no suporten, és la llum: junts i juntes, brillarem fins a il·luminar cada racó fosc de les seves operacions.
