Passar menys temps a la feina significa guanyar temps de vida. Existeix un consens en què reduir la jornada laboral pot aportar millores substancials en la salut física i mental dels/les treballadors/es i prevenir la sinistralitat laboral. Aquesta perspectiva ha guanyat suport en diversos estudis i també en un pilot dut a terme a València. Una reducció substancial pot ser també clau per a facilitar la conciliació entre el treball i la família, avui encara en crisi no obstant les extensions dels permisos.
Tanmateix, el recent anunci del govern espanyol de reduir la jornada laboral màxima a 37,5 hores sense afectar els salaris ha generat crítiques de la patronal a escala estatal i català. Les empreses han reclamat que aquest assumpte ha de resoldre’s en la negociació col·lectiva, i que la mesura pot afectar negativament les empreses petites i de sectors que treballen de cara al públic. A més, certs economistes han argumentat que les empreses no tenen la capacitat financera de contractar més treballadors produint el mateix. Aquestes dues objeccions es poden resoldre.
En primer lloc, aquest pessimisme sobre la capacitat financera de les empreses és qüestionable. Tant l’FMI com el Banc d’Espanya, institucions poc sospitoses d’estar ideològicament esbiaixades cap a l’esquerra, assenyalen un augment dels beneficis empresarials per sobre dels salaris des de la pandèmia. Encara que retallar beneficis empresarials genera resistència, sembla que hi hauria espai fiscal per finançar la mesura. A més, els salaris reals han caigut de manera greu a conseqüència de la inflació. Per tant, la mesura podria ser una manera de redistribuir l’equilibri entre beneficis empresarials i rendes del treball quan la negociació col·lectiva no és suficient.
En segon lloc, els costos per a les empreses petites i grans es poden alleujar amb canvis organitzatius. És natural que les empreses acostumades a dependre de jornades de treball llargues es mostrin reticents. No obstant això, reorganitzar horaris, aprofitar el desenvolupament tecnològic, i aconseguir una plantilla menys fatigada i més productiva pot reduir l’impacte sobre la producció total. Aquesta idea és avalada per nombrosos estudis pilot, com aquest britànic.
!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();
Més enllà de persuadir a la patronal, la mesura ha d’atendre a l’estructura del mercat laboral espanyol. Un 11,9% dels treballadors (incloent-hi funcionaris) ja compleixen amb una jornada laboral de 37,5 hores –o menys– segons el Ministeri de Treball. La mesura proposada beneficiaria llavors al 88% restant. Malgrat tot, el temps de treball varia molt entre ocupacions, com assenyala el gràfic. Per tant, s’ha d’atendre el compliment de la llei en sectors vulnerables on ja perillen altres drets laborals, particularment en el sector agrícola i en feines de serveis de cara al públic.
En conclusió, la reducció de la jornada laboral es presenta com una mesura que podria millorar la qualitat de vida dels treballadors i fomentar una major igualtat en l’àmbit laboral mitjançant una millor distribució dels beneficis i canvis organitzatius empresarials. Ben implementada, també podria redistribuir la feina i reduir la desocupació. A llarg termini, la substitució de tasques humanes per avenços tecnològics com ara la intel·ligència artificial hauria de portar cap a la millora de qualitat de vida de les persones, i no a una espiral de major producció i acumulació. Això no és només progrés social, sinó també l’única solució davant la crisi climàtica i un planeta finit.
