Les desigualtats entre barris en un sol indicador: Tres Torres (Barcelona), un 35% per sobre de la mitjana; Sant Roc Oest (Badalona), un 48,5% per sota

Diferents fonts de dades poden servir per visualitzar els components de les desigualtats socials i econòmiques de la població, però hi ha un indicador, l’índex socioeconòmic territorial (IST), que les agrupa en una sola xifra i en fa el seguiment al llarg del temps. L’elabora anualment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per a les diferents comarques, municipis i seccions censals del país, i serveix per copsar a primer cop d’ull les bretxes entre benestar i exclusió, que són profundes.
L’IST és un indicador que sintetitza en una única xifra sis components diferents: dos de situació laboral, dos de nivell educatiu, un d’immigració i un de renda. El resultat és un valor dins d’una escala que oscil·la al voltant del 100, que és el valor de referència per al conjunt de Catalunya. Les últimes dades disponibles són les del 2022, publicades recentment per l’Idescat i que Catalunya Metropolitana ha reelaborat per a aquest article.
D’entrada, les cinc comarques metropolitanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental) registren nivells força estables de l’IST i sempre lleugerament per sobre de la mitjana del país. Els valors registren variacions lleus, en forma de dents de serra, que al llarg dels anys 2015-2022 en conjunt oscil·len poc, entre el 100,7 com a mínim i el 103,8 com a màxim, com es pot apreciar en el gràfic següent.

window.addEventListener(“message”,function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data[“datawrapper-height”][t]+”px”;r.style.height=d}}});

Ara bé, sota l’aparent homogeneïtat de les mitjanes estadístiques s’hi amaguen forts contrastos entre els diferents municipis, que es fan més estridents aprofundint l’anàlisi a nivells més desagregats.
En l’àmbit metropolità, 95 dels 127 municipis (el 75%) se situen per sobre del valor 100, i d’aquests n’hi ha 13 (el 10%) que superen la mitjana en més de 20 punts (a tot Catalunya n’hi ha 44 que aconsegueixen aquesta marca). La majoria de municipis metropolitans (82, el 65%) són a la franja mitjana alta (a Catalunya representen el 55%). En canvi, 32 municipis (el 25%) se situen per sota de 100, dels quals 1 se situa més de 20 punts per sota (n’hi ha 30 a tot Catalunya), que es considera un nivell baix.
La diferència entre el municipi amb l’índex més alt (els 130 punts de Matadepera, que és també el més alt de Catalunya) i el més baix (els 76,4 de Canovelles) és de 53,6 punts, que és una distància considerable. Tot i així, queda lluny de l’abisme de 75,6 punts a què se situa el municipi català amb l’IST més baix, que en els registres del 2022 és Barbens (Pla d’Urgell), amb 54,4 punts. Les taules següents recullen la part més alta i la més baixa de la classificació en l’IST.

window.addEventListener(“message”,function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data[“datawrapper-height”][t]+”px”;r.style.height=d}}});

window.addEventListener(“message”,function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data[“datawrapper-height”][t]+”px”;r.style.height=d}}});

Els contrastos s’accentuen si es comparen agrupacions censals, una delimitació de l’Idescat que agrupa barris o grups de barris de característiques i dimensions semblants, que sumen entre 5.000 i 20.000 habitants. Entre l’agrupació censal metropolitana amb l’índex IST més alt (les Tres Torres) i la del més baix (Badalona 9, Sant Roc Oest – sector plaça de Camarón de la Isla) hi ha 83,7 punts de distància, una escletxa més profunda que els 75,6 punts de distància socioeconòmica entre el primer municipi i l’últim. Respecte del valor central de referència, les Tres Torres registra un 35% més i Sant Roc un 48,5% menys.
La majoria de barris o grups de barris (349, el 61%) estan per damunt de la mitjana catalana, per sobre del 100, i el grup més gran (289, el 50%) se situa en el nivell mitjà alt (entre els 100 i els 120 punts).
De les11 agrupacions censals que acrediten valors per sobre de 130, que seria el llindar del nivell molt alt, 9 són de Barcelona i 2 de Sant Cugat del Vallès. La concentració de l’estatus socioeconòmic elevat continua encara que obrim el zoom: de les 20 primeres, 12 corresponen a barris de Barcelona, 7 a Sant Cugat i 1, la vintena, a Sant Joan Despí (nucli antic – eixample). Les taules detallen les posicions dels 10 primers i els 10 últims barris en el rànquing de l’IST.

window.addEventListener(“message”,function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data[“datawrapper-height”][t]+”px”;r.style.height=d}}});

window.addEventListener(“message”,function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data[“datawrapper-height”][t]+”px”;r.style.height=d}}});

L’IST permet constatar que les desigualtats també són patents dins dels municipis metropolitans. El cas més acusat és el de Badalona, on el valor mitjà és de 94,1, que no queda gaire lluny de la mitjana del país, però entre els barris del Centre (122,1) i de Sant Roc Oest (51,5) hi ha 70,6 punts de distància. Només existeix una agrupació censal amb l’índex més baix a Catalunya, la Font de la Pólvora – Vila-roja, a Girona, que registra 51,4 punts.

L’IST pondera sis indicadors socioeconòmics, que per al 2022 registren els valors següents: població ocupada de 20 a 64 anys (66,5% al conjunt de Catalunya), treballadors de baixa qualificació (12,0%), població de 20 anys o més amb estudis baixos (14,3%), població jove sense estudis postobligatoris (24,0%), estrangers procedents de països de renda baixa o mitjana (12,4%), renda mitjana per persona (15.519 €).
Es poden consultar els valors concrets de l’IST per a cada comarca, municipi, agrupació i secció censal de Catalunya, per a cada any del període 2015-2022, en el següent mapa interactiu de l’Idescat.