Sabem que les violències masclistes, lluny de ser casos aïllats o situacions personals, tenen un caràcter estructural basat en actituds i pràctiques culturals que fan que aquestes violències siguin invisibles o, inclús, es considerin acceptables. Les tenim tan naturalitzades que de vegades ens és difícil identificar-les, són el que sempre ha passat, són “normals”.
Afortunadament, la correlació de forces socials està canviant i la impunitat ancestral de les violències masclistes s’està començant a trencar amb la construcció d’un relat global i col·lectiu que assenyala als agressors i exigeix responsabilitats als estats i als governs, De fet, aquest és el focus de les reivindicacions del moviment feminista a Catalunya per a la jornada de mobilització del 25 de novembre d’aquest any. Nombrar-nos, narrar-nos i explicar les violències que patim està esdevenint una acció directa i transnacional per acabar amb la impunitat, també en l’esfera digital. El moviment Cuéntalo o el cas de Gisele Pelicot, són clars exemples que la por ha començat a canviar de bàndol.
Cap a una solidaritat transnacional
Per avançar cap a una justícia global feminista cal reconèixer que estem inserides en un sistema geopolític que és colonial, capitalista i generador de desigualtats cada vegada més significatives. Hem d’articular les nostres agendes i reivindicacions amb els moviments feministes globals i antiracistes, de manera que ens permeti sumar forces a partir de relacions estratègiques horitzontals basades en el suport mutu. Per exemple, cal que ens mobilitzem massivament quan les agredides són les treballadores dels camps de cultiu de Huelva o en contra de la llei d’estrangeria, donant suport a iniciatives del moviment antiracista com Regularización Ya. Totes les víctimes de violències masclistes han de ser escoltades, respectades i protegides.
Tal com recull el document ”Per una Justícia global feminista” que hem realitzat des de Lafede.cat, la federació d’organitzacions per a la justícia global, resulta imprescindible que aquest diàleg s’emmarqui en noves formes de solidaritat transnacional. És a dir, en noves estratègies de solidaritat global que, com apunta Angela Davis, escapin de la jerarquització i la perpetuació de relacions de desigualtat o estructures discriminatòries i, que actuïn com altaveu de les lluites d’altres latituds.
Transformem les pràctiques judicials i educatives
Per tal de no normalitzar les agressions, cal denunciar també els poders públics, arrelats en una cultura basada en la dominació i la culpabilització de la víctima, que continuen deixant les víctimes desprotegides i permeten que els agressors escapin de les seves responsabilitats. A Catalunya, els moviments feministes continuem impulsant accions i mobilitzacions per exigir una societat on es transformin les pràctiques judicials i educatives, perquè les víctimes no hagin de demostrar la seva innocència davant de les violències masclistes.
L’erradicació de les violències masclistes serà insuficient només amb reformes legislatives: és necessari un canvi profund de marc social. Cal desplegar polítiques públiques integrals de prevenció, protecció i recuperació de les violències masclistes, dissenyar protocols per a tota la diversitat de persones que les pateixen, derogar la llei d’estrangeria i garantir el dret a un habitatge digne, entre moltes altres mesures.
Aquest 25 de novembre sortim en col·lectivitat al carrer per exigir llibertats, per dir que totes les vides importen i per avançar juntes cap a una justícia global feminista, que requereix de mesures urgents per garantir la vida de les persones i el planeta.
