El robatori d’internet: les raons d’un engany

Hem parlat sovint de l’apropiació corporativa de la xarxa per referir-nos al seu darrer gir involutiu, però ara veiem que aquesta expressió es queda curta. El que ha passat no és només això, sinó molt més: la reconversió integral del primer mitjà universal obert a tothom en un sistema comunicatiu regit per les regles del més pur neocapitalisme tecnocràtic. Guany a qualsevol preu, benefici desmesurat, efectes secundaris fora de consideració, imposició d’una hegemonia cultural, centralització d’una tecnologia que hauria d’estar a disposició de tothom, recerca de públics-mercats i la seva captivitat, mediatització de la competència lliure, aliança entre el poder tecnològic i el poder polític, acumulació gegantina de patrimoni… i així successivament. La internet corporativa d’avui és un aparador del que és —i cap on s’encamina— el món sorgit de la ruptura dels pactes civilitzacionals posteriors al 1945.

L’apagada d’Amazon Web Services (AWS) n’és una nova prova: la concentració de la infraestructura d’internet en poques empreses privades demostra que ja hem deixat enrere el somni d’una xarxa il·lustrada, educativa, compartida i alliberadora. AWS és el proveïdor de serveis digitals al núvol més important del món i un dels pocs gegants que concentren el potencial d’internet, com Meta, Google, Microsoft, Apple o la mateixa AWS. Aquesta concentració és un problema de seguretat global, perquè qualsevol fallada pot provocar greus conseqüències arreu del planeta. Però no es tracta només del risc d’una catàstrofe a gran escala: aquesta ja s’ha produït amb el robatori de la xarxa de xarxes i la seva entrega a uns pocs interessos particulars i limitats.

Com recorda Francesc Bracero, estudiós d’internet, AWS és una potent indústria líder en centres de dades, amb un 30% del mercat i un volum de negoci equivalent al dels altres dos grans junts —Azure de Microsoft i Google Cloud. I amb això ens fa veure que el terme “núvol” per designar l’immens repositori de dades on pugem la nostra informació des de casa no té res d’etèric. El “núvol” és un lloc físic, fet de màquines, al qual aportem —sovint de manera gratuïta— patrimoni intel·lectual personal, elaborat per nosaltres i cedit a qui en farà negoci, situant-se al capdavant del capitalisme mundial.

Per això parlem de robatori d’internet: hem estat testimonis d’un escamoteig colossal des del naixement d’internet i l’esperança d’una nova era de comunicació il·lustrada, basat en una confusió de termes enganyosos i jocs de trilers. La internet actual i el seu enorme poder comunicatiu, amb l’acumulació planetària de dades, ja no és una xarxa en mans dels ciutadans —els antics internautes— que es relacionaven d’igual a igual, sinó el camp privilegiat on el capitalisme tecnològic-financer global desplega el seu projecte d’hegemonia.

Aquí resisteixen encara la Viquipèdia, els blocs, els wikis i les experiències d’autocomunicació social, com vestigis d’un món que figures com Elon Musk voldrien veure extingit —i no s’estalvien amenaces explícites a la gran enciclopèdia popular de Jimmy Wales.

Ens han robat davant dels nassos, afalagant-nos les orelles amb el que es presentava com el major experiment comunicacional de la història de la ciència. I ens ho hem deixat robar, perquè aquests afalacs acariciaven els nostres millors somnis. Mentrestant, altres actors han estat escombrats per l’empenta d’aquesta hegemonia en construcció: és patètica l’actitud de la premsa informativa, que no només s’arronsa davant l’embranzida desvergonyida del trumpisme, sinó que és incapaç de fer-se un lloc en el mercat del trànsit i de l’acumulació de dades; ni tan sols sap rendibilitzar aquest actiu ni convertir-lo en ingressos publicitaris, engolida per Google i altres plataformes.

Tot plegat explica l’interès actual per la intel·ligència artificial (IA), un pas endavant en la conversió d’internet en un camp global de recopilació de dades per crear un immens repositori d’informació que alimenti i consolidi la posició hegemònica d’aquest nou colós comunicacional. L’aparença domèstica i amable dels xats d’IA generativa és la nova versió del trilerisme que amaga el robatori d’internet davant la mirada ingènua dels incauts. Som a les portes de la construcció d’una nova hegemonia cultural, com mai no s’ha vist al món, orientada a solidificar els canvis econòmics i geoestratègics en curs del tecnocapitalisme financer global en el seu afany per erigir-se en un poder imbatible.

En un proper article explicarem en què consisteixen les maniobres actuals dels trilers i com es du a terme el robatori d’internet.