Explicàvem que el robatori d’internet davant dels nostres nassos s’ha produït amb dissimulació i apel·lant a les nostres il·lusions sobre la possibilitat d’una xarxa universal de cooperació i coneixement, però ara ja no és necessària la simulació: aquí hi ha l’atac d’Elon Musk a la Wikipedia amb el seu intent de desprestigi i la seva oposició amb la Grokipedia, una esmena a la lucrativa de Jimmy Wales. Com si no n’hi hagués prou amb la precipitació d’internet pel pendent tecnofeudal sembla que són necessaris aquests gestos, entre amenaçadors i provocadors, que pretenen marcar terreny en aquest avenç reaccionari.
És necessari advertir les formes que està prenent la transformació tecnofeudal d’internet per comprendre la dimensió comunicacional de l’etapa d’involució del neocapitalisme actual cap a un sistema autoritari integral que acabi amb el pacte progressista i de drets sorgit el 1945. La comunicació ha estat sempre un espai on la lluita de classes s’ha mostrat mai amb claredat i ara. La reacció antiliberal i antidemocràtica opera a plena vista i no només s’apropia del millor de la comunicació massiva construïda fins ara, sinó que pren la xarxa com a aparador de les seves intencions i el seu avenç. Vegem de quina manera ho fa.
EL GEGANTISME ACUMULATIU COM A PUNT D’INFLEXIÓ. Internet experimenta ara un procés d’acumulació que recorda anteriors acumulacions de capital. El creixement de la Intel·ligència Artificial (IA) és tan espectacular que fins i tot es parla d’una bombolla que pot esclatar, però s’oblida que el capitalisme ha après a superar i controlar les crisis més profundes. El boom de la IA apunta a un gegantisme més gran: la supercomputació que permetrà una gestió de dades descomunal que permeti no només formes d’informació enormes sinó modes de dominació inèdits. L’acumulació informacional es dóna tant a la web com a la IA, en dos processos convergents que desemboquen en una hiperglobalització que dóna forma a una megaesfera comunicacional que serà alhora superestructura i infraestructura en els aspectes econòmic i social. La IA sostinguda en la supercomputació quàntica és un poder enorme que cal veure que pugui ser sotmès a un control democràtic. El núvol és avui dia l’epítom d’allò en què internet es vol convertir: un espai incommensurable, inabastable i intangible fora de tot control normatiu i legal, per sobre dels caps de tothom.
ABSORCIÓ DE L’ESPAI COMUNICACIONAL PEL PODER DELS DINERS I ELS FETS CONSUMATS. Aquestes acumulacions no només incrementen sinó que absorbeixen: creen espais gegantificats que aconsegueixen determinar les regles del joc comunicacional implicat. El gegantisme de l’actual internet ha acabat amb la xarxa com a espai equilibrat d’intercanvi i relació i hi ha introduït les formes massives pròpies de la comunicació de masses, amb la massificació de continguts, el primat dels índexs d’audiència, les lògiques de mercat i l’eliminació de les veus personalitzades. El diàleg propi de la web 2.0 ha estat suplantat per simulacions que pretenen afalagar diferents sectors d’audiència, la xarxa ja no és una gran conversa, igual que es va dir que els mercats s’havien convertit en converses, al Manifest Cluetrain. Es creia que internet acabaria substituint la televisió però ha estat la xarxa qui ha adquirit les formes i dinàmiques de la televisió en la seva relació amb els públics i la creació i difusió de continguts.
ABSORCIÓ DE L’ESPAI COMUNICACIONAL PEL PODER DELS DINERS I ELS FETS CONSUMATS. Aquestes acumulacions no només incrementen sinó que absorbeixen: creen espais gegantificats que aconsegueixen determinar les regles del joc comunicacional implicat. El gegantisme de l’actual internet ha acabat amb la xarxa com a espai equilibrat d’intercanvi i relació i hi ha introduït les formes massives pròpies de la comunicació de masses, amb la massificació de continguts, el primat dels índexs d’audiència, les lògiques de mercat i l’eliminació de les veus personalitzades. El diàleg propi de la web 2.0 ha estat suplantat per simulacions que pretenen afalagar diferents sectors d’audiència, la xarxa ja no és una gran conversa, igual que es va dir que els mercats s’havien convertit en converses, al Manifest Cluetrain. Es creia que internet acabaria substituint la televisió però ha estat la xarxa qui ha adquirit les formes i dinàmiques de la televisió en la seva relació amb els públics i la creació i difusió de continguts.
ARRACONAMENT I ELIMINACIÓ DE LES VEUS DIFERENTS. Aquesta massificació en un entorn gegantificat té com a conseqüència l’eliminació de les veus que es comporten de manera diferent. Els blogs personals i grupals desapareixen o queden amagats, les iniciatives d’autocomunicació personal esdevenen irrellevants, els ciutadans que abans eren internautes actius tornen a la seva vella condició de receptors passius. Ja hi ha un macromedi que reclama ser utilitzat com a espai de consum d’informació que impedeix la possibilitat d’intervenció significativa. La Viquipèdia resulta una provocació intolerable pels senyors tecnofeudals perquè és el testimoni d’un activisme il·lustrat i democràtic que es mostra factualment possible i cal esborrar tant sí com no.
CAMP DE BATALLA PER A LES GUERRES CULTURALS. Les anomenades guerres culturals són fronts oberts per les forces de la reacció per posicionar a l’espai públic els seus objectius ideològics en una lògica de combat destinada a guanyar hegemonia. Exhibeixen una transparència poc usual que posa ben clar els carrils pels quals transcorren les dinàmiques de la reacció. Cap guerra cultural actual és un terreny aïllat de la resta, totes convergeixen en un sol objectiu: trastocar i revertir els èxits democràtics aconseguits per la democràcia fins ara. Això es veu en el cas del feminisme i l’aposta per fer dels adolescents i els joves uns lluitadors al front antifeminista que es construeix: observeu la forma que adquireix l’antifeminisme i comproveu-ne les correspondències en continguts i tendències juvenils produïdes i provocades a la xarxa. Internet encara no és un front ideològic reaccionari però la intenció és convertir-la en tal. Totes les guerres culturals que s’hi reflecteixen i s’hi donen són l’avançada d’aquesta transformació.
LA IA COM A SUPLANTACIÓ PERVERTIDA DEL DIÀLEG. La simulació de converses amb què s’expressa l’aplicació més popular de la IA és la descomunal i descarada suplantació del veritable diàleg humà que la web 2.0 pretenia suscitar a tot l’espai social. Aquest pseudodiàleg queda reduït a un espai privat d’interacció de la persona amb la màquina on la pretesa conversa queda reduïda a una simulació pervertida que no té repercussió social però que alimenta l’acumulació de dades exercida en el creixement gegantístic. La transformació dels cercadors en gestors d’aquesta acumulació de pseudodiàlegs posa en perill l’existència d’internet com a espai de coneixement, convertint-la en presonera de la publicitat i les tendències comercials suggerides i impulsades per l’acumulació de dades sense intervenció de la voluntat humana. El pseudodiàleg practicat pels xats IA és una cortina de fum que amaga aquesta transformació, i tota la retòrica al voltant de la IA és propaganda si no es té en compte això.
UN PRODUCTE PRIVILEGIAT: LES LLAMINADURES IDENTITÀRIES COM A ESQUER. La combinació de públics juvenils, dispositius mòbils i dinàmiques identitàries generacionals és un còctel explosiu que pot determinar l’evolució immediata no només d’Internet, sinó de tot l’espai comunicacional global. El poder dels efectes de l’afalac practicat pels xats IA s’està demostrant molt contundent. Amb ell s’està llaurant una nova manera d’emprendre l’establiment d’una nova publicitat orientada a sectors emergents, basada en la promoció de les identitats generacionals i sectorials pel que fa a modes. No és només una qüestió educativa relativa a l’ús de les pantalles pels més joves sinó el lliurament d’aquests a les grans corporacions i els seus interessos mitjançant el cimbell de llepolies identitàries coherents amb les seves aspiracions. Adolescents i nens han estat sempre objectius comercials de la comunicació però el tecnofeudalisme ha trobat la manera d’apoderar-se’n al marge de pares i educadors.
L’ELIMINACIÓ DE LA CONVERSACIÓ COM A ASSALT A LA RAÓ. El dictum del Manifest Cluetrain s’ha complert al revés: els mercats no han esdevingut converses sinó que les converses tendeixen d’una manera o altra a integrar-se en mercats. La conversa queda absorbida pel tràfec d’impressions fugaces i trivials, en un entorn en què el que compta no és el raonament fruit del diàleg sinó l’entrecreuament d’emocions que afavoreixi uns i altres guanys. Es tracta del desideràtum de la publicitat, que fins ara no havia pogut assolir: situar les emocions a la cimera d’una piràmide de guanys erigida en una jungla emocional en què el consumidor paga sempre i només rep llepolies emocionals a canvi. Aquesta concepció publicitària, totalitzant i trivial de la comunicació és el veritable assalt a la raó que Gyorgy Lukacs no podia imaginar.
Aquestes explicacions, resumides, no descriuen la totalitat de la situació, però ajuden a comprendre la transformació de la xarxa. I tampoc no pretenen induir al seu abandonament o infrautilització sinó a l’ocupació conscient d’una esfera comunicacional de la qual no podem viure al marge. Perquè a l’altre hemisferi, els capitalismes alternatius de Rússia i la Xina duen a terme un joc de soscavament que tampoc no va a favor de la democràcia.
