El barri de la Sagrada Família, deixat de la mà de Déu

Podeu fer-vos a la idea de l’impacte que fa que cada dia de l’any gairebé 55.000 persones ocupin les voreres del vostre barri? Doncs això és el que passa sense parar al barri de la Sagrada Família des de fa uns quants anys i amb una tendència creixent que ningú sembla disposat a frenar.

Les darreres xifres oficials indiquen que l’entorn del temple de la Sagrada Família és visitat cada any per 20 milions de persones. L’any passat, 4,8 milions d’aquests turistes van entrar a la basílica. La resta es va quedar fora, admirant les façanes i omplin voreres i calçades. El nombre de turistes creix un 3% cada any. El 2024 es va batre un nou rècord històric i la Sagrada Família va recaptar 134 milions d’euros. Ni un sol cèntim d’aquesta fortuna va ser usat per millorar les condicions del barri, tot i que anys enrere es va signar un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per reinvertir part dels beneficis empresarials a l’entorn.

I l’ajuntament fa molts anys que no fa pràcticament res per resoldre els nombrosos problemes de tota mena que causa aquesta sobrecàrrega de població als veïns d’un barri d’un quilòmetre quadrat d’extensió total. Bé, sí. El consistori dedica diversos milers d’euros a campanyes publicitàries brillants i insistents com el Pla Endreça. Al barri de la Sagrada Família no hem notat cap endreça d’aquest pla. Les voreres encara estan sempre brutes, cosa lògica si cada dia el trepitgen tots els espectadors de l’estadi del Barça. Una afluència de tal envergadura mereixeria una escombrada a fons diària i, ara que ja no hi ha sequera, que les mànegues netegessin i refresquessin els voltants de l’església més visitada d’Europa després de Sant Pere del Vaticà.

Fa unes setmanes han començat les obres de reforma de la plaça de Gaudí que està més pensada per als estrangers que no pas per als veïns del barri. L’objectiu és deixar més espai als visitants, però no per millorar la vida dels residents. La presència dels agents cívics que haurien de vetllar per la urbanitat de propis i estranys és exigua i intermitent –uns dies hi són; altres, no. Com que no hi ha cap mena de vigilància, alguns restaurants despleguen a les terrasses més taules de les permeses i obstaculitzen el pas dels vianants. ¿A cap tècnic ni regidor se li ha acudit, per exemple, que la terrassa que ocupa el xamfrà de banda muntanya de València-Marina podria ser traslladat a la calçada i així permetria el pas per una vorera estretíssima de grups de 40 o més turistes, procedents dels autocars que estacionen davant de la Monumental?

Alguns autocars també incompleixen les normes i desembarquen els turistes en carrers més propers al temple de Gaudí interrompent el trànsit als carrers València, Lepant i Mallorca i afegint més fum i soroll a les botigues circumdants. ¿No mereixeria un lloc visitat cada dia per un estadi de Montjuïc ple fins a la senyera que algun guàrdia urbà vigilés que es compleixen les ordenances? L’ajuntament actual –i els anteriors– s’han compromès a vetllar pel manteniment del comerç de proximitat i barri. Han estat ‘fake news’.

Els carrers de l’entorn de la Sagrada Família són copats per bars, restaurants i botigues de souvenirs. Moltes no s’han molestat ni en treure els rètols dels comerços que abans ocupaven aquell local. Així que podem trobar carnisseries, marroquineries, joieries i terrisseries exhibint samarretes en homenatge de Lamine, Lewandoski i Pablo Escobar, vestits flamencs, calçotets amb el toro d’Osborne… I estelades i “rojigualdas” convivint en perfecta harmonia. El 90% de les botigues del carrer Marina entre Aragó i Mallorca estan dedicades a la venda de records, súpers de 24 hores o restauració.

Les boques i les andanes de l’estació de metro de la línia 5 són tan estretes com fa més de mig segle, quan va ser inaugurada i suportava una desena part dels usuaris que ara rep. Tot just aconsegueixen absorbir les constants anades i vingudes de turistes i autòctons. El risc d’una caiguda a les vies és alt.

Un barri superpoblat, embrutat, sense comerç de proximitat, alienat i amb contaminació acústica i de fums. Totalment desendreçat, incontrolat. L’ajuntament no fa cas de les reiterades queixes de l’associació de veïns. S’ha limitat a anunciar per a l’any vinent el final de l’esmentada reforma urbanística de la plaça Gaudí destinada exclusivament a acollir més turistes. Si fóssim tan beats com Gaudí, podríem ben bé dir que Collboni té deixat el barri de la Sagrada Família de la mà de Déu.