Autor: jcorominas

En algunas ocasiones suelo repasar el paseo el mismo día en que escribo las Barcelonas, como, sin ir más lejos, hoy por la mañana. Desde el Guinardó he bajado hasta la vieja carretera de Horta en su tramo de la calle de la Garrotxa y luego, tras adentrarme por els Indians, he seguido Concepción Arenal, el antiguo camino de Barcelona a Sant Andreu, hasta la Meridiana, penúltimo hito antes del inicio de Escòcia, protagonista de los siguientes párrafos. Tras descubrir misterios de panaderos, Masdéu Puigdemasa y una dama quizá heroica debía respirar un poco y otear el horizonte de esta…

Més d’una vegada acostumo a repassar el passeig el mateix dia en que escric les Barcelones, com avui pel matí, sense anar més lluny. He baixat des del Guinardó fins a la vella carretera d’Horta al seu tram del carrer de la Garrotxa i després, endinsant-me pels Indians, he seguit Concepción Arenal, l’antic camí de Barcelona a Sant Andreu, fins a la Meridiana, penúltima fita abans de l’inici d’Escòcia, protagonista dels següents paràgrafs. Després de descobrir misteris de forners, Masdéu Puigdemasa i una dama potser heroica volia respirar una mica i veure l’horitzó des d’aquesta artèria dels marges, prosseguida amb…

Sin redundar en los paseos es más bien complicado conocer la Ciudad. Por eso en mis elecciones diarias al caminar hay una mezcla de devoción, placer y exigencia. Esta última tiene múltiples aspectos, pero a la hora de escoger supone la repetición de itinerarios, si bien siempre son distintos. El pasado lunes me levanté con ganas de visitar la Font d’en Fargues. Esto ya comporta una explicación. El barrio recibe el nombre de una fuente en su cima simbólica desde una doble perspectiva. Su coronación era la del proyecto de ciudad jardín entre fincas surgidas por las cooperativas y otras…

Sense redundar passejades és força complicat conèixer les ciutats. Per això a les meves eleccions diàries a l’hora de caminar sempre hi ha una mescla de devoció, plaer i exigència. Aquesta darrera té múltiples aspectes i en aquestes tries sempre hi figura la repetició dels itineraris malgrat sempre siguin diferents. El passat dilluns em vaig aixecar amb ganes de visitar la Font d’en Fargues, i això ja comporta una explicació. El barri rep el nom d’una font al seu cim simbòlic des d’una doble perspectiva. La seva coronació és la del projecte de ciutat jardí entre finques sorgides entre les…

Todas las investigaciones de las Barcelonas son especiales. La de hoy tiene algo agridulce al aunar varios descubrimientos con la frustración de no poder ir más allá en un aspecto concreto. El carrer Escòcia está repleto de minucias significantes. Por una parte, muchos lo consideran el verdadero inicio del barrio de La Jota, como si la riera d’Horta y el tramo hasta llegar a la arteria en homenaje a los Coats, de la cercana fábrica de hilaturas compartida con los Fabra, fueran limbos sin pertenencia. Por la otra, hemos comentado en alguna ocasión cómo nació más abajo, donde ahora luce…

Totes les investigacions de les Barcelones són especials, però la d’avui té quelcom agredolç per mesclar varis descobriments amb la frustració de no poder anar més enllà en un aspecte concret. El carrer Escòcia va ple de minúcies significants. D’una banda, molts el consideren el veritable inici del barri de La Jota, com si la riera d’Horta i el tram fins arribar a l’artèria en homenatge als Coats, de la veïna fàbrica de filatures compartida amb els Fabra, fossin limbes sense pertinença. Des de l’altra, hem comentat més d’un vegada com nasqué més avall, on ara llueix Dublín, i es…

Sempre hi ha un dia a la setmana que surto amb la càmera per a fer fotos relacionades amb les següents Barcelones. El diumenge que vaig capturar les del carrer Ourense des de la Meridiana em va cridar molt l’atenció com aquesta via desapareguda tenia un tram inicial entre riera d’Horta i Escòcia, descavalcada de l’alienació de la resta amb un bloc majestuós dels anys quaranta o principis dels cinquanta. A l’altra banda d’Escòcia hi ha una finca com apartada de la vorera, una prova de com aquesta ha anat eixamplant-se. Correspon al 2-4-6 d’aquest carrer amb sabor britànic, degut…

Siempre hay un día de la semana donde salgo con la cámara para hacer fotos relacionados con las siguientes Barcelonas. El domingo que capturé las de la calle Orense desde la Meridiana me llamó mucho la atención cómo esta calle desaparecida tenía un tramo inicial entre riera d’Horta y Escòcia, descabalgado de la alineación del resto por un bloque majestuoso de finales de los años cincuenta, pese a su estilo de inspiración fascista e italiana. Al otro lado de Escocia hay una finca muy despegada, prueba de cómo ha ido ensanchándose la calzada. Corresponde al 2-4-6 de esta calle con…

Confieso que, al escribir las Barcelonas, es inevitable pensar en su recepción. A largo plazo estoy muy tranquilo por algo sin relación con la egolatría. Hasta la fecha, nadie había tratado con tanto detalle los márgenes, hecho clave para dar a estos papeles una vigencia más allá del presente, pero claro, estamos en 2023, y ello comporta encontrarme por la calle con personas o recibir comentarios de todo tipo en las redes. La serie de La Jota va viento en popa, pero, como quizá soy el primero en darle la identidad propia que merece, muchos son los preguntones sobre sus…

Confesso que, quan escric les Barcelones, a vegades penso en la seva recepció per part del públic. A llarg termini estic ben tranquil per quelcom sense relació amb l’egolatria. Fins a la data ningú havia mimat amb tantíssim detall els marges comtals, fet clau per a donar als meus papers una vigència més enllà del present, però és clar, som a l’any 2023, i això comporta trobar-me pel carrer amb persones, també amb algun animal, o rebre comentaris de tot tipus a les xarxes. La sèrie de La Jota va de meravella, però com potser sóc el primer a donar-li…