Probablement, tots i totes tenim algun episodi en què, en el nostre entorn laboral, en algun moment de la nostra trajectòria, d’una manera o altra, ens hem sentit maltractats per caps o companys. La violència que s’exerceix dins d’un entorn laboral pot manifestar-se de múltiples formes i intensitats, però totes tenen un element en comú: et col·loquen al centre de la vulnerabilitat. Perquè és la teva feina, allò que realitzes per obtenir els recursos amb els quals desenvolupar la teva vida, pagar les teves factures, acompanyar els teus fills, projectar el teu futur. La violència corporativa és cruel i inadmissible…
Autor: srodriguez
¿Cuántos de nosotros hemos vivido la violencia corporativa ejercida por algún responsable en alguna de las organizaciones con las que hemos colaborado? Probablemente, todos y todas tengamos algún episodio en el que, en nuestro entorno laboral, en algún momento de nuestra trayectoria, de una forma u otra, nos hemos sentido maltratados por jefes o compañeros. La violencia que se ejerce dentro de un entorno laboral puede manifestarse de múltiples formas e intensidades, pero todas tienen un elemento en común: te colocan en el centro de la vulnerabilidad. Porque es tu trabajo, aquello que desempeñas para obtener los recursos con los…
El sábado 7 de octubre de 2023 me desperté tarde, alrededor de las 9 de la mañana. Generalmente mi hijo, que por entonces tenía 5 años, se despierta sobre las 7 de la mañana y yo aún más temprano, no importa si es sábado o entre semana. Pero aquel día, no recuerdo el porqué, hasta las 9 no empezaba mi jornada. Extraño, pero tardé aún una hora después de despertar en mirar el teléfono, porque estaba intentando rebajar la dependencia del dispositivo, y hacía algunas semanas que no dormía con él, y lo dejaba en la cocina durante la noche.…
El dissabte 7 d’octubre de 2023 em vaig despertar tard, al voltant de les 9 del matí. Generalment el meu fill, que aleshores tenia 5 anys, es desperta cap a les 7 del matí i jo encara més aviat, no importa si és dissabte o entre setmana. Però aquell dia, no recordo per què, fins a les 9 no començava la meva jornada. Estrany, però vaig trigar encara una hora després de despertar-me a mirar el telèfon, perquè estava intentant reduir la dependència del dispositiu, i feia algunes setmanes que no dormia amb ell, i el deixava a la cuina…
L’abril de 2004 aterrava per primer cop a Beirut. Durant el meu primer viatge al Líban, aquell petit país en km2, enorme en història i de dimensió còsmica en allò referent a la complexitat de la seva societat. Amb una idiosincràsia polièdrica, amb tantes interpretacions de la seva realitat com religions, grups ètnics i partits polítics té, el Líban, i en especial Beirut, la capital, és un lloc impossible d’oblidar un cop l’has conegut. Difícil serà que no hi acabis tornant per alguna raó. En el meu cas, després del 2004, hi vaig tornar el 2007 i, des d’aleshores, vaig…
En abril de 2004 aterrizaba por primera vez en Beirut. Durante mi primer viaje al Líbano, ese pequeño país en km2, enorme en historia y de dimensión cósmica en lo referente a la complejidad de su sociedad. Con una idiosincrasia poliédrica, con tantas interpretaciones de su realidad como religiones, grupos étnicos y partidos políticos tiene, Líbano, y en especial Beirut, la capital, es un lugar imposible de olvidar una vez le has conocido. Difícil será que no acabes volviendo por alguna razón. En mi caso, después de 2004, volví en 2007 y, desde entonces, pasé temporadas de semanas o meses…

