El 20 d’octubre de 2025, s’ha presentat l’avenç de l’informe de la Relatora Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats des de 1967, document A/80/492. L’informe té com a títol: Genocidi a Gaza: un crim col·lectiu, i es centra en l’ajut que tercers països han proporcionat a l’ocupació il·legal israeliana i el seu genocidi del poble palestí. Convençut de la importància d’aquest informe i que la informació important requereix de dades i no es transmet adequadament en càpsules de pocs caràcters, l’objectiu del present article no és altre que resumir fidelment els continguts més rellevants de l’esmentat informe.
Marc Jurídic
La utilització del terme Genocidi es recolza en l’informe de la Comissió d’Investigació de les Nacions Unides, que el 16 de setembre de 2025 va concloure que Israel està cometent genocidi a la Franja de Gaza, reafirmant l’obligació de tots els Estats de prevenir el genocidi, de cessar en la comissió i/o l’ajut i assistència al genocidi i de castigar a aquells que el perpetren i/o inciten a ell.
El 2004, a la seva Opinió Consultiva sobre el Mur, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) va advertir la comunitat internacional de la seva obligació de posar fi a les greus violacions de les normes imperatives del dret internacional. El juliol del 2024, vint anys més tard, la CIJ va determinar la il·legalitat de la presència continuada d’Israel en el conjunt dels territoris palestins ocupats i l’obligació d’Israel de retirar-se total, incondicional i el més ràpidament possible. El 18 de setembre de 2024 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució (ES-10/24) que reafirma el caràcter vinculant de les obligacions jurídiques de la CIJ, on es declara que la ocupació havia de ser desmantellada abans del 17 de setembre de 2025. Tots sabem que això no s’ha complert. És per això, escriu Albanese, que sense la participació directa, l’ajut i l’assistència d’altres Estats, la prolongada ocupació il·legal israeliana del territori palestí, que ara s’ha convertit en un genocidi en tota regla, no s’hauria pogut mantenir. De fet assenyala que la conducta dels Estats i de les organitzacions internacionals constitueix complicitat quan les seves accions ajuden i assisteixen de tal manera que: 1- permeten o faciliten, materialment o substancial, la comissió de l’acte il·lícit, i 2- es realitzen amb ple coneixement de les circumstàncies, inclosa la imminència o la realitat de l’acte il·lícit. A més, el Tractat sobre Comerç d’Armes prohibeix les transferències d’armes i altres articles relacionats amb l’àmbit militar, quan se sap o s’hauria de saber que els articles s’utilitzaran en delictes internacionals. Aquestes prohibicions també s’apliquen al trànsit i el transbordament. La Convenció sobre el Dret del Mar permet als Estats denegar el pas segur, en altres paraules impedir el “pas no innocent”, quan el pas d’un vaixell no és “conforme a les normes de dret internacional” i corre el risc de convertir l’Estat en còmplice de crims internacionals, violacions de les obligacions de la carta de les Nacions Unides o normes imperatives.
L’informe identifica quatre sectors del suport a Israel: diplomàtic, militar, econòmic i “humanitari” que es desenvolupen a continuació.
Genocidi sota la disfressa d’accions diplomàtiques i polítiques
Escriu Albanese literalment que desprès del 7 d’octubre de 2023 la majoria de líders occidentals van repetir com a lloros les narratives israelianes, difoses pels mitjans de comunicació estatals i corporatius, repetint afirmacions ja desmentides i esborrant les diferències fonamentals entre combatents i civils. Els israelians van ser descrits com a “civils” i “ostatges” i els palestins com a “terroristes de Hamàs” i com a objectius “legítims” o “colaterals”, “escuts humans” o “presoners” detinguts il·legalment. Diu també Albanese que el llavors president Biden, va citar repetidament informes sense fonament sobre “nadons decapitats”. L’ara primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, va defensar llavors el dret d’Israel de tallar el subministrament d’aigua i electricitat a la població civil. Després del 7 d’octubre de 2023, EEUU va utilitzar el poder de veto 7 cops, controlant les negociacions d’alto el foc i donant cobertura diplomàtica al genocidi israelià. Això ho va fer amb l’alineament de molts Estats occidentals. No va ser fins febrer de 2024 quan alguns estats van començar a mostrar reticències a l’anunci israelià de la invasió de Rafah, però al mateix temps van retirar el seu finançament a l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats de Palestina (UNRWA). Aquesta acció diplomàtica va crear una il·lusió de progrés, però les accions concretes per aturar la barbàrie es van veure frustrades repetidament.
Les sancions van complir una funció similar, crear falses expectatives mentre continuava el genocidi. El 2024, Austràlia, Canadà, la UE, Nova Zelanda i el Regne Unit van sancionar alguns colons i organitzacions extremistes i el juny de 2025 els ministres israelians Itamar Ben-Gavir i Bezalel Smotrich van ser sancionats per Austràlia, Canadà, Noruega i el Regne Unit. Aquestes accions diplomàtiques aïllades, no han afectat al sistema i estructures estatals israelianes. Els estats àrabs i musulmans, per la seva part, han donat suport a la causa palestina i van redactar un pla (Pla Àrab), però la seva acció no ha estat decisiva. Albanese escriu que la normalització per establir relacions diplomàtiques entre Israel i els Emirats Àrabs Units i Bahrain, mitjançant els Acords Abraham (2020), ha modificat els incentius econòmics. Segons l’Informe, estats influents de la regió van facilitar rutes terrestres a Israel sense passar pel Mar Roig, mentre Qatar i Egipte tractaven de negociar acords d’alto el foc, Qatar té la base militar més important dels EEUU a la regió i Egipte va mantenir importants relacions econòmiques i de seguretat amb Israel, inclosa la cooperació energètica i el tancament del pas fronterer de Rafah.
Alguns Estats no occidentals han presentat demandes als tribunals internacionals per exigir responsabilitats. Sudàfrica contra Israel per genocidi a la CIJ, demanda que ha rebut el suport de 13 països, i Nicaragua contra Alemanya, per incitació i suport al genocidi, demanda que no ha rebut el suport de cap altre estat. Els Estats tampoc han invocat lleis nacionals contra empreses o persones còmplices. Pel que fa a les ordres de detenció de la CIJ sobre Benjamín Netanyahu i Yoav Galant, només 7 països van remetre la situació a la CIJ i 37 Estats es van mostrar crítics o evasius, el que indica la intenció de no complir les ordres de detenció. Per tal de paralitzar les accions de la CIJ, els EEUU van imposar sancions i el Regne Unit va amenaçar el finançament. Netanyahu va viatjar lliurement per l’espai aeri europeu i va visitar Hongria, que s’havia retirat de la CIJ l’abril de 2025.
Des de l’octubre de 2023, Belize, Bolívia, Colòmbia, Nicaragua han suspès les seves relacions amb Israel i sis Estats més, Bahrain, Txad, Xile, Hondures, Jordània, Turquia i Sudàfrica han rebaixat el nivell de relacions amb Israel. El denominat Grup de La Haia, va ser creat el 31 de gener de 2025, sota el lideratge inicial de Colòmbia i Sudàfrica, per protegir i defensar la CIJ i la Cort Penal Internacional, i és una iniciativa per aturar el genocidi, de fet els Estats que en formen part es van comprometre a aplicar sis mesures concretes contra Israel.
Aquestes iniciatives han quedat en entredit doncs com escriu Albanese, el 30 de setembre de 2025, molts Estats , entre ells Egipte, Indonèsia, Jordània, Pakistan, Qatar, Aràbia Saudita, Turquia i els Emirats Àrabs Units, van recolzar el “Pla Trump”, malgrat el seu silenci sobre la fi de l’ocupació, la garantia de la rendició de comptes, la Justícia transicional i la imposició d’un mecanisme temporal de governança imperial estranger per a Gaza que soterra encara més, enlloc de fer realitat, l’autodeterminació palestina.
Vincles militars: proporcionar els mitjans de destrucció
Tal i com vam descriure aquí pel període 2015-2023, les dades del SIPRI del 2024 recollides a l’informe, indiquen que els tres principals subministradors d’armes a Israel, continuen sent EEUU, Alemanya i Itàlia. L’informe també destaca que pocs Estats occidentals, entre ells Espanya i Eslovènia, han cancel·lat contractes i imposat embargaments.
El principal subministrador d’armes a Israel és EEUU (2/3 del total), que atorga a Israel una “avantatja militar qualitativa” i el fa el principal receptor del Finançament Militar Estranger (FMF). Des de l’octubre de 2023, els EEUU han fet 742 enviaments d’armes a Israel i el congrés dels EEUU ha aprovat diverses partides mil-milionàries per a Israel. A més, Israel té permís per utilitzar els fons FMF per comprar-se les seves pròpies armes. Després del 7 d’octubre del 2023, alts càrrecs polítics i militars dels EEUU van viatjar molt sovint a Israel per mantenir converses operatives sobre la “conducta militar” israeliana a Gaza. L’informe descriu les quantitats i tipus d’armament subministrat.
Alemanya, ha estat el segon major exportador d’armes a Israel durant el genocidi. Entre octubre de 2023 i juliol de 2025, Alemanya va suspendre les avaluacions ètiques i legals de les seves vendes d’armes a Israel, i va expedir tantes llicències d’exportació, que representen el 15% del total dels darrers 22 anys. L’agost de 2025 el canceller Merz va suspendre temporalment futures exportacions d’armes a Israel, però un mes després en va tornar a aprovar per un valor de 2,46 milions d’euros.
Itàlia, el tercer major exportador d’armes a Israel en 2020-2024 ha argumentat que compleix amb les obligacions legals de cessar les exportacions, però al mateix temps manté els acords existents i no intervé en el transit des de altres Estats.
Altres Estats han subministrat peces, components i armes a Israel mitjançant un sistema opac que oculta les transferències, incloses les de “doble us” i les indirectes. Entre octubre de 2023 i octubre de 2025, 26 Estats van fer al menys 10 enviaments d’armes i municions a Israel, entre ells la Xina, incloent Taiwan, Índia, Itàlia, Àustria, Espanya, Txèquia, Romania i França. Els avions, vehicles terrestres, drons, gossos i articles de doble ús, com circuits integrats, són difícils de rastrejar. 19 Estats (Austràlia, Bèlgica, Canada, Txèquia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Itàlia, Japó, Països baixos, Noruega, Polònia, Corea del Sud, Romania, Singapur, Suïssa, Regne Unit i EEUU), han subministrat peces pel caça F-35, clau en els atacs aeris a Gaza. D’aquests, 17 havien signat el Tractat sobre el Comerç d’Armes. Els Estats solen argumentar que les armes que subministren a Israel són “defensives” i “no letals”, categories o distincions no reconegudes al Tractat.
Israel també fabrica armes i les exporta (23% del total de les seves exportacions), el que millora la seva capacitat econòmica per a la fabricació. Un punt fort de la seva tecnologia, és que aquestes armes es venen ja provades, amb palestins com a objectius. El genocidi ha permès a Israel ampliar la gama d’armament i sistemes de vigilància. Com a resultat, durant el genocidi el valor de les exportacions d’armes ha incrementat un 18% i les exportacions a la Unió Europea s’ha més que duplicat, representant el 54% de les exportacions d’armes d’Israel el 2024.
Molts Estats han permès la utilització dels seus ports i aeroports pel trànsit d’armament amb destinació Israel. L’informe posa com a exemple Itàlia, Països Baixos, Irlanda, França i Marroc.
La militarització de l’ajut: la creació de les condicions de vida per al genocidi
Abans del 7 d’octubre de 2023, el bloqueig il·legal de Gaza per part d’Israel i Egipte, amb greus restriccions al moviment de mercaderies, va provocar que el 80% de la població depengués de l’ajut, 1,1 milions de persones directament de la UNRWA, que és la base de l’economia, la societat i el suport humanitari. A partir d’octubre de 2023 el bloqueig ha estat total, amb una mitjana de 107 camions al dia entre octubre de 2023 i gener de 2025. L’agost de 2025 es va declarar oficialment l’estat de fam.
Violant les obligacions de garantir mitjans adequats de supervivència, com va reafirmar la CIJ, la campanya genocida d’Israel ha tractat, deliberadament, de destruir el sistema humanitari que sustenta la població de Gaza. Ho ha fet mitjançant: 1- el bombardeig directe dels magatzems de la UNRWA, centres de distribució d’aliments, clíniques i escoles, causant la mort de més de 370 persones; 2- campanyes de difamació contra la UNRWA i 3- la promoció d’agències pseudo-humanitàries.
Quan Israel va acusar, sense proves, que el personal de la UNRWA estava involucrat en els aconteixemnts del 7 d’octubre, 18 Estats van suspendre immediatament el finançament, recolzant acríticament la versió israeliana. Malgrat que les investigacions no van ser concloents, el personal acusat va ser acomiadat i la majoria de donants van trigar mesos en tornar a contribuir a la UNRWA. EEUU va aprovar una llei per prohibir el finançament de la UNRWA, quan la Knesset va il·legalitzar les operacions de la UNRWA. Sols uns pocs Estats van demanar una opinió consultiva a la CIJ.
El brutal atac contra el sistema de les Nacions Unides es va complementar amb l’intent de substitució per un mecanisme d’ajut controlat per Israel i els EEUU, la Fundació Humanitària de Gaza (GHF). La GHF va utilitzar la distribució d’ajuts mitjançant centres gestionats per l’exèrcit Israelià i amb mercenaris estatunidencs, per facilitar el desplaçament forçós de palestins cap a Egipte, anticipant el pla “Riviera de Gaza”, que hauria conduit al desplaçament forçós dels palestins. En el llocs d’actuació de la GHF, van ser assassinats 2100 civils desarmats i centenars de milers van ser ferits per les forces israelianes i els contractistes estatunidencs de la GHF. Enlloc d’oposar-se a aquesta catàstrofe humanitària, Bèlgica, Canada, Dinamarca, Jordània i el Regne Unit, entre d’altres van llançar ajut en paracaigudes. Això sols va servir per enganyar l’opinió pública internacional mentre la fam empitjorava.
En diversos moments crucials, enlloc de complir amb les seves obligacions legals, els tercers Estats han contribuït al deteriorament de les condicions de vida, implicant-se així en el devastador impacte causat a la població civil en situació d’extrema necessitat.
Relacions econòmiques i comercials: el combustible i els beneficis del genocidi
Les violacions del dret internacional es solen incorporar als tractats de comerç. Com a exemple, el tractat de lliure associació entre la Unió Europea i Israel contempla en una “clàusula d’elements essencials” els drets humans i els principis democràtics. A dia d’avui, la proposta de cancel·lar les preferències comercials bàsiques sobre el 37% de les exportacions israelianes a la UE, encara no s’ha aprovat.
Els Estats també han de suspendre el comerç de productes de doble ús, com va fer la UE quan Rússia va envair Ucraïna. El major comerç de doble ús és el de circuits integrats entre Irlanda i Israel, que ha passat dels 2.200 milions de dòlars el 2022 a 3.200 milions el 2024. De fet cap acord comercial signat amb Israel des del 1967 ha estat suspès, sols alguns Estats, entre els que destaca Turquia, han reduït el comerç durant el genocidi. En canvi d’altres han augmentat el comerç amb Israel durant el genocidi, entre ells Alemanya (+836 milions de dòlars), Polònia (+237), Grècia (+186), Itàlia (+177), Dinamarca (+99), França (+75) i Sèrbia (+56). Això també ha passat amb els països Àrabs, Emirats Àrabs Units (+237), Egipte (+199), Jordània (+41) i Marroc (+6).
Com diu el títol d’aquesta secció, el genocidi no seria possible sense el combustible subministrat en forma de comerç amb Israel, sovint sense distingir les transaccions en el territoris palestins ocupats, el que representa un reconeixement implícit de l’autoritat israeliana sobre els colons il·legals i els seus negocis, així com sobre les terres annexionades.
Recomanacions de la Relatora
Els Estats estan obligats a no participar ni ser còmplices de les violacions israelianes i en canvi si a prevenir i abordar les infraccions greus del dret internacional, en particular les establertes a la carta de les Nacions Unides i la Convenció del Genocidi.
Insta els Estats a exercir pressió per un alto el foc complet i permanent, la retirada de les forces israelianes, a adoptar mesures per posar fi a l’assetjament de Gaza, assegurar el desplegament de combois terrestres i navals per garantir l’accés humanitari segur i habitatges mòbils abans de l’hivern. També recolzar l’obertura de l’aeroport i port de Gaza per facilitar l’ajut.
Més enllà de l’emergència els Estats han de reconèixer l’autodeterminació i la justícia palestines com elements essencials per a una pau i una seguretat duradores, i per tant 1.- suspendre les relacions militars, comercials i diplomàtiques amb Israel; 2- investigar i enjudiciar a tots els funcionaris, empreses i persones involucrades o que hagin facilitat el genocidi, la incitació, els crims contra la humanitat i els crims de guerra, així com d’altres violacions greus del dret internacional humanitari; 3- garantir les reparacions, inclosa la reconstrucció total i el retorn; 4- cooperar plenament amb la Cort Penal Internacional i la Cort Internacional de Justícia; 5- Reafirmar i reforçar el suport a la UNRWA i al sistema de les Nacions Unides en el seu conjunt; 6- suspendre Israel de les Nacions Unides en virtut de l’article 6 de la Carta de les Nacions Unides; 7- Actuar en virtut de la resolució 377(V) de l’Assemblea General, “Units per la Pau” per garantir que Israel posa fi a l’ocupació.
