“A mi m’agradaria estudiar enginyeria de camins, arquitectura o alguna carrera d’aquest tipus perquè té matemàtiques i física. M’han dit que és una carrera de nois, que estaré sola a classe o que hi haurà poques noies, però a mi m’és igual”. Qui parla és l’Alba Montijano, alumna de 3r d’ESO de l’Institut Miramar de Viladecans (Barcelona), que aquest 11 de febrer celebra el Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència.
L’alumnat de 3r d’ESO ha fet una cerca sobre diferents dones referents en el món de la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i l’enginyeria al llarg de la història. El professorat ha repartit unes fotografies i l’alumnat ha hagut de buscar informació sobre elles i fer unes cartolines que han servit per a una altra iniciativa: vestir un maniquí que duia una samarreta on es podia llegir ‘Som ciència’ i al qual, sota el lema ‘No només eren boniques, han construït una faldilla farcida de científiques’.
El que més li ha agradat a l’Alba de la jornada d’avui és “conèixer científiques que passen molt desapercebudes. Aquesta activitat és una bona eina per descobrir-les”. La Núria Expósito, que també cursa 3r d’ESO, considera que “coneixem les més habituals, com Marie Curie, però hi ha altres que també han fet coses importants i no són massa conegudes”.
Totes dues coincideixen que encara hi ha oficis que semblen més pensats per a dones, com la docència, i altres molt masculinitzats, com la construcció. Si bé creuen que s’estan fent canvis a la societat, també veuen molt camí per recórrer. Avui han après que “no hi ha carreres de nois i de noies, que cadascú es pot dedicar al que vulgui i que a la ciència poden haver-hi més noies”, explica la Núria.
Dones valentes
L’alumnat de 1r i 2n d’ESO ha participat en una gimcana per tot el centre. Primer, han rebut unes pistes, que eren un paràgraf informatiu amb dades sobre alguna científica referent en la seva matèria. Han buscat per Internet i han rebut fins a tres pistes per assegurar la resposta. Després, han buscat uns folis amb nom, foto i descripció de les científiques que estaven amagats a alguna paret, taula o altres racons de l’institut. Finalment, han penjat els documents per ordre cronològic a un dels passadissos del centre.
És el que han fet la Lucía Durán, la Valeria Rueda, la Judith Artola i la Duna García, de 2n, que han fet un balanç positiu del que han après: “Mai es parla de les dones científiques o enginyeres, i han fet coses que són realment importants, que han servit”, resumeix la Lucía. A la Valeria li sembla “curiós” que molts segles enrere ja hi havia dones molt rellevants. I per què no es coneixen? “Perquè en aquesta societat es pensa que els homes són millors que les dones”, respon la Judith. Una situació que, afirmen, és del tot injusta.
Estan d’acord que les dones que avui han descobert han estat dones valentes perquè han anat a contracorrent i opinen que s’ha de viralitzar informació sobre elles perquè són referents i perquè poden ajudar altres noies a tenir més possibilitats. La Duna, per exemple, voldria ser periodista o treballar en un laboratori de cosmètica i, triï el que triï, ho vol fer segons el seu criteri. I la Valeria voldria ser jutgessa, una professió de la qual assegura que també li costa trobar referents perquè veu molts més jutges que magistrades.
Es debaten sobre si els temps han canviat. La Judith pensa que “la gent diu que sí, però en realitat no ha canviat tant” i la Lucía remarca que “ara les dones han sortit, han parlat”. “Sí -diu la Judith- abans callaven i ara ja no”. “Les dones han parlat, s’han queixat i han dit ‘nosaltres tenim els mateixos drets que els homes’ de treballar o estudiar ciència, o enginyeria, o arquitectura”, assegura la Lucía.
La Leire sap que els primers astronautes eren tots homes, però sí veu possible que cada cop hi hagi més dones: “Estem demostrant que ho poden estudiar les dones”. “La gent potser no és conscient de tot el que han fet les dones perquè no ho han estudiat, però avui amb el grup hem pogut investigar qui eren”, afegeix.
Científiques d’abans i d’ara
Més enllà de la física i química Marie Curie, dues vegades guardonada amb el premi Nobel, han conegut que ja al segle IV va néixer una filòsofa que va destacar en els camps de matemàtiques i astronomia: Hipatia d’Alexandria. I l’institut s’ha omplert de molts més noms: Rosa Menéndez, Jessika Meir, Tanva Khovanova, Alicia Magdalena Sintes, Marian Agnesi, Sophie Germain, Katherin Johnson, Hedv Lamarr, Lise Meitner i altres desenes de dones influents en la seva matèria.
Però també han conegut dones joves que han acabat fa poc la universitat i que ara treballen en feines tradicionalment masculinitzades. Es tracta de la Raquel Parrondo, bioinformàtica; la María Martínez, desenvolupadora de software, i la Marta Vallverde, biotecnòloga. Totes tres han impartit xerrades a l’alumnat de 4rt d’ESO i han portat experiments a l’aula per explicar les seves feines.
La seva experiència ha estat necessària per exemplificar que “hi ha espai per a totes” en el món de la ciència, com indica la Raquel: “Ens falten referents a nivell professional, especialment en ciències. A la universitat, el percentatge de noies és molt alt i les que obteníem les millors puntuacions acostumàvem a ser les noies. És important mostrar que hi ha dones que estan exercint en els diferents camps de la ciència”.
En aquesta mateixa línia, es pronuncia la Maria: “No tenir referents dones a certs àmbits pot fer que potser no et planteges certes carreres. Cal deixar de banda els prejudicis i explorar diferents oportunitats, diferents opcions de carreres que potser en un primer moment no et criden l’atenció o que penses que hi ha més representació d’homes. És important donar-te l’oportunitat de que t’agradi”.
La Marta també fa èmfasi que, en l’àmbit acadèmic, on ella es troba i veu una dedicació al 100% a la feina, cal conciliar la professió amb la vida i les càrregues familiars que encara tenen les dones. “És molt complicat. Encara s’han de fer molts canvis. S’ha de tenir l’oportunitat de conciliar la investiga
