Una de las intenciones de estas Barcelonas consiste en conseguir una empatía de la visión mediante el paseo. En muchas ocasiones pienso en cómo las personas van por la calle sin mirar nada, salvo las pantallas de sus teléfonos. Eso, además de generar una verdadera mejora de la especie en su habilidad para sortear a sus semejantes, convierte el espacio en una nada espeluznante, sobre todo si atiende a todos los detalles silenciosos a nuestro alrededor. Hoy me hallo, ya lo advertí, en una encrucijada muy arquetípica, fruto de la estratificación, más bien la cronología, de las urbanizaciones. Clot, València,…
Autor: jcorominas
Si prosseguíssim la novel·la del misteri del darrer lliurament, aniríem a desvetllar com el número 20 del passatge de Ca Seguers és el 12 actual. La seva façana de Mallorca 633 també era propietat de Rafael Boté, amb domicili oficial a Abat Odó, al barri de Sant Andreu, on el seu cognom figura entre els més il·lustres de les paradetes de la plaça del Mercadal. També podríem furgar més als arquitectes del passatge o els passatges de Malet. Segons un document de 1924, agraïm a Valentí Pons la col·laboració, els urbanitzà Ignasi Brugueras. La firma almenys alleuja la trama detectivesca…
Si prosiguiéramos la novela de misterio de la última entrega, iríamos a revelar como el número 20 del passatge de Ca Seguers es el 12 actual. Su fachada de Mallorca 633 también era propiedad de Rafael Boté, con domicilio oficial en Abat Odó, en el barri de Sant Andreu, donde su apellido figura entre los más ilustres de las paraditas de la plaça del Mercadal. También podríamos hurgar más en los arquitectos del pasaje o los pasajes de Malet. Según un documento de 1924, agradecemos a Valentí Pons la colaboración, los urbanizó Ignasi Brugueras. La firma es un alivio para…
A vegades, la repetició produeix canvis al gust estètic sobre els indrets. Abans de començar a escriure, pensava en com vaig arribar fins aquests passatges, recordantcom gràcies a treballar la ràdio vaig creuar la Meridiana, quelcom essencial en tot aquest assumpte, doncs, per a no avorrir-me, variava les meves rutes de retorn. Potser així fou com vaig veure el passatge de Pinyol, que tinc molt present des d’un xic abans de la pandèmia, quan el passeig per a no redundar al laberint es tornà més específic i punyeter, fixant-me més en algunes traces del meu rastre. Pinyol és màgic per…
A veces, la repetición produce cambios en el gusto sobre los lugares. Antes de empezar a escribir, pensaba en cómo llegué a estos pasajes, y recordé cómo gracias a trabajar en la radio travesé la Meridiana, algo esencial en todo este asunto, porque, para no aburrirme, variaba mis rutas de regreso. Quizá así fue como vi el passatge de Pinyol, al que tengo muy presente desde un poco antes de la pandemia, cuando el paseo en plan no redundar en el laberinto se volvió más específico y machacón en algunos de sus pasos. Pinyol es mágico por su misma finitud…
La bellesa de donar nom a Barcelones ocultes és un treball on, de manera inevitable, combino el passeig, una investigació gairebé infantil amb els mapes i una recerca frenètica, si bé pausada, a hemeroteques i arxius. Després de disseccionar, sempre amb mancances, la casa del Guix, aquí rebatejada com bloc del futur per les seves evidents connotacions de concentració demogràfica a la perifèria, quelcom impulsat per l’Estat i les Caixes d’Estalvi, camino fins arribar a Navas de Tolosa amb Mallorca. Així de cop, l’observació no depara res sorprenent. Si fóssim ocells veuríem una mansana anòmala, solcada per tres passatges, dividida…
La belleza de dar nombre a Barcelonas ocultas es un trabajo donde, de modo inevitable, combino el paseo, una investigación casi infantil con los mapas y una búsqueda frenética, aunque pausada, en archivos y hemerotecas. Tras desmenuzar, siempre con carencias, la casa del Guix, aquí rebautizada como bloque del futuro por sus evidentes connotaciones de concentración demográfica, impulsada hacia la periferia por el Estado y las Cajas de Ahorro, camino hasta alcanzar Navas de Tolosa con Mallorca. A bote pronto la observación no depara nada sorprendente. Si fuéramos pájaros veríamos una manzana anómala, surcada por tres pasajes, dividida por el…
A vegades, acabes d’escriure i sents com t’has deixat coses per dir. Poc després de publicar les Barcelones del passat dijous vaig rebre un missatge a Twitter. Aquestes sèries sobre els barris reben molta estima a aquests, amb tota seguretat perquè algú els recorda, mentre l’administració correspon a servidor i als lectors amb absoluta indiferència. Doncs bé, el missatge remetia a un text emprat al parlar de Navas en algun moment, fins i tot malgrat les seves imprecisions. Als records d’aquesta barriada, Joan Bargalló esmenta alguns aspectes més quotidians del bloc del futur. El primer d’ells parla de com el…
Hay un momento donde uno cambia su percepción de lo paseado. Es un poco como cuando de pequeños nos enmarcaban las épocas históricas en fechas concretas para facilitar el proceso de memorizarlas y aprehenderlas, algo falso, pues cuando se produce la metamorfosis no nos enteramos. Es como un puñetazo. Nos sacude y, poco a poco, empezamos a ver la realidad de otra manera. Ignoro cuando devino esto en mi fuero interno para con el exterior, pero desde ese entonces soy incapaz de caminar sin preguntarme interrogantes a cada segundo. La pandemia, y un ensimismamiento productivo mientras ando, lo han potenciado…
Hi ha un moment on un canvia la seva percepció d’allò passejat. És una mica com quan de petits ens emmarcaven les èpoques històriques a dates concretes per a facilitar el procés de memoritzar-les i entendre-les, quelcom fals, ja que quan es produeix la metamorfosi no ens n’adonem. És com un cop de puny. Ens sacseja, i de mica en mica, comencem a veure la realitat de manera diferent. Ignoro quan esdevingué això al meu interior amb allò extern, però des d’aleshores sóc incapaç de caminar sense preguntar-me interrogants a cada segon. La pandèmia, i un capficar-me productiu mentre avanço,…
